Sota un arbre

Voldria ensenyar-te
cada racó de la meva ànima.

Però em perdo en un horitzó de boira
i de fulles que somriuen mentre cauen.

Cada racó de l'ànima:
apoteòsic laberint de ninetes brillants.

Busco, volant dins núvols cecs de pluja.
No et trobo. No et trobo.

Somric, malgrat tot, per si la llum
de somnis et dugués a mi en la fosca.

Comprenc. La vida és feta de vida
i hem d'estar al cas que el vent
no ens apagui la flama d'il·lusions.

Sec sota d'un arbre, vora el riu...
miro enlaire, mosaic de fulles sigiloses.
Canten. Les escolto astorada.
Sóc part d'elles:
Visc.