Cercador
Sota seu
Un relat de: angieUn arbre de flors rosades, està creixent al meu jardí,
i a cada bes que em regales, torna i torna a florir.
Esporgaré ses branques verdes, per a que hi passi sempre el sol,
i asseguts sota sa copa, ens abracem i alcem el vol.
Ses fruits són baies oloroses,
d'un vermell intens de sang,
que ens duem junts a la boca,
assaborint sucós instant.
Gotes sensuals de melosa reïna,
pel seu tronc, regalimant,
quan la calor la fusta asseca,
ens segella el cor i les mans.
En les albades boiroses de novembre,
quan la gebrada tinta de blanc el seu peu,
badalla content esperant arribin
el teu caminar i al costat el meu.
Comentaris
-
L'he llegit tres cops[Ofensiu]Carícies | 01-01-2006
i puc dir que començo bé l'any. Gràcies per expressar amb tanta tendresa les emocions. M'encanta "el teu caminar i al costat el meu", imagino que l'estàs mirant mentre camineu junts i que ets feliç
-
Precioses paraules...[Ofensiu]BARBABLAVA | 01-01-2006
que contagien l'amor i la tendresa a cada vers.
Un poema ben plàcid! -
Ostres![Ofensiu]Ze Pequeño | 28-12-2005
Quin poema més tendre!
Un arbre... com l'amor... que s'arrela de la manera més profunda i amb fermesa. Un arbre, com l'amor, que creix dia a dia una mica més, i dóna fruits, i floreix!
Has trobat una imatge molt bonica i encertada.
Un barret per vós, ple d'arbres que sempre floreixen!!
Una abraçadota!
Salz. -
l'arbre...[Ofensiu]Capdelin | 22-12-2005 | Valoració: 10
és una imatge perfecta per a l'amor... creix, s'omple de fulles i de fruits, reb nevades, glaçades, podades i vents... però segueix ferm, viu... esperant la primavera.
bon nadal i una abraçada! -
Deu ni do[Ofensiu]Àfrika Winslet | 17-12-2005 | Valoració: 10
quin tros de poema!! ejje
m'ha agradat molt, deu ni do com t'expresses... seguiré llegint-te. Petons!! -
L'arbre de l'amor.[Ofensiu]Jere Soler G | 15-12-2005
Caram, això és un poema...!
El trobo un clàssic, amb el ritme de les primeres poesies d'en Martí i Pol, amb les imatges naturals i bigarrades d'en J.V.Foix... amb una rima correcte, gens forçada...
Una metàfora bellíssima de la imatge de l'amor, l'arbre que dóna fruits saborosos.
És boníssim i m'agrada molt.
Valoració mitja: 10
l´Autor
199 Relats
1457 Comentaris
276815 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.El meu correu :angels_torres2@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- HAIKÚS ENTRE SOL I LLUNA
- Tots cagats
- Insistència noctàmbula
- Etern riu de porpra
- L'hora dels adéus
- Bassal
- Atac sorpresa de la classe obrera
- Crits des del turó
- Moriré imaginant que moro
- L'essència del crim
- Haikus sense dits
- La prunera borda o tankes del desencís.
- Reis sense corona
- Companys de taverna
- Pàgines d'un diari recuperat