Sota la pell

Un relat de: angie

Aquell refredat em va durar com si em volgués acompanyar tota la vida; semblava que ja em recuperava i tornava a brotar : pessigolleig al nas i un munt d'esternuts, la tos excitada a la nit i un mal de cap intens damunt les celles. Però un dia, de sobte, mentre feia el dinar vaig reconèixer l'olor desagradable de la mantega fosa i el nas no reaccionà per expulsar-la. El coll no em picava al tragar saliva i les parpelles s'obrien i tancaven sense sentir punxades a les sines. La febre desaparegué i amb ella l'oïda, no em sentia ni la respiració. Per uns instants em vaig espantar, m'hauria quedat sorda?. No. Vaig comprovar que podia sentir el xiulet del vent escolant-se per les frontisses de la porta i el grinyol de la cadira de rodes de Her Müller damunt el cap . Era molt curiós, l'únic que s'havia quedat mut era tot allò que sorollava sota la pell. Una esgarrifança xardorosa s'instal.là a les galtes.
Vaig sortir al carrer, tot continuava igual que el dia anterior. El cotxe es negava a arrencar després de tants dies sense moure'l, però finalment el motor despertà. Vaig deixar enrere la ciutat i passades unes tres hores ja vaig veure el Königberg alçant-se al davant. Aquella muntanya majestuosa formava part de l'estratagema que havia planejat.
Ja fora del vehicle i pujant pels camins costeruts i estrets, la pell es rebel.là. El vell del braç s'eriçà i es gronxà com jonc acaronat per l'aire fresc. Encara res. Els pocs núvols que incitaven el cim eren d'un blanc insultant i les retines reaccionaren : una petita vibració a les mucoses nasals. A mida que avançava i em sentia engolida pel poder d'aquell monstre natural, quelcom se'm regirava a dins. Ho notava o volia pensar que allò no era en va. Dos giravolts més i ja hi seria. Sí, faltava poc... El sol em sorprengué per l'esquena i em va posar capell de benvinguda. Unes pessigolles insistents i plaents em recorregueren el cos i s'enfilaren com un brollador fins arribar al nas. Vaig esternudar sense control. Un ocell aixecà el vol. Un seguit de sons coneguts demanaren tanda per ésser escoltats : vaig sentir l'ofec de la caminada retrunyint-me el cervell, el cruixir dels genolls quan m'assegué damunt l'herba i el sospir que precedí un ínfim interval de silenci absolut.

Comentaris

  • El silenci...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-01-2007

    ...interior, l'anihilament -recollones, quina paraulota, fins i tot potser mal escrita!-, l'estar fotut de cos i ànima, el desempar absolut, el buit sense consistència; la física i la química sense elements... (Què bèstia!)
    I, per no variar, molta salut i rebolica en aquest any acabat de començar!
    PS. "Flipa per un tubu" (abans es deia; ara no ho sé) la teua estrenada- i nova- biografia!
    Records d'un vellet incordiador, de tant en tant.

  • Experiència interna[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2007

    Un relat ben curiós: parteix d'una situació força comú, terreny conegut per qualsevol de nosaltres, per fer-se interior fins el punt de resultar una experiència íntima, una insensibilitat interna que arrossega la lectora a contemplar un trajecte purificador, que porta a retrobar la identitat personal...

    Un text que demostra una sensibilitat davant les coses més menudes, una imaginació molt especial, una capacitat expressiva de base ben ampla ... un coneixement extens de terres llunyanes, també!

    Feliç Any 2007 de tot cor, angie!!
    Unaquimera

  • Realment tens una imaginació desbordant[Ofensiu]
    Bruixot | 01-01-2007

    quan el vaig llegir en el repte ho vaig haver de fer dues vegades. Em costava entendre'l. Ara, al rellegir-lo, encara ho he hagut de fer dos cops més. I és que ens planteges una idea estranya, la sordesa interior, el no sentir-nos...

    He de reconèixer que jo m'escolto poc, que per a mi el so de dins meu és més aviat una zumbeig molest que intento ignorar que no una remor que m'acompanya i em fa sentir viu.

    El teu relat em sembla més aviat com una poesia en la qual no cla buscar-li molt de sentit, i només deixar-se anar en les imatges i els sons que ens vols transmetre.´

    Certament tens un estil diferent que et caracteritza. Et llegeixo i sé que ets tu. I això és molt, molt més del que molts de nosaltres podem aspirar.

    Que tinguis un any 2007 tant ple de TOT com ho són els teus relats!!!!!!

    Xavier

  • no magrada[Ofensiu]
    joker_jeje | 29-12-2006 | Valoració: 1

    gens

  • no magrada[Ofensiu]
    joker_jeje | 29-12-2006

    gens

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com