Sota la Lluna (i amb un atac de singlot)

Un relat de: Yáiza

Estava a l'habitació, estirada sobre el llit, encara fet, a mig camí entre la realitat i el somni quan he sentit la necessitat de fer les quatre passes que em separen de la terrassa de casa, per prendre la fresca. M'he trobat la persiana pujada i la porta oberta, una clara invitació a entrar al món de la nit. Ahir, la Lluna es veia gran i taronja i estava just sobre l'horitzó. Uns quants núvols prims la volien amagar i feia la impressió que la Lluna duia ratlletes.

Avui, doncs, esperava una escena semblant. En canvi m'ha calgut buscar-la ja que es trobava ben amunt al cel i uns núvols espessos i grisos l'amagaven molt millor que els seus companys d'ahir. Però la claror platejada que ni els núvols poden amagar m'ha indicat on havia de mirar.
Una brisa suau, del vent amic, ha donat empenta als núvols i durant uns afortunats segons he pogut veure bé el nostre satèl·lit. Petita, rodona, pàl·lida com mai i alhora com sempre, la Lluna em somreia des de les altures.
Li he tornat el somriure tota feliç, i llavors ha començat. El primer, ben sonor, podria haver despertat a qualsevol. M'havia agafat per sorpresa. El segon també. Llavors me n'he adonat i he silenciat el tercer i tots els que seguien. És just que un inoportú singlot talli la meva conversa amb la Lluna? Llavors se m'ha acudit aquesta frase, insòlita, ridícula, però real: " Mirant la Lluna i amb un atac de singlot."
Ara la Lluna, la pruna, s'ha tornat a amagar darrere el vel de núvols grisos i foscos. Potser no li agrada veure'm en aquestes condicions! Però no hi puc fer re, ja em fa mal la panxa de silenciar el singlot.
Jo, insistent, aprofito qualsevol oportunitat en que la veig entre els núvols per dir Bona Nit. Bona nit a tots aquells que estimo o simplement que s'han creuat amb mi per la vida. I sé que, encara que estiguin lluny, quan mirin la Lluna, en el fons dels seus cors sabran que jo avui, els desitjo Bona Nit.
Per què la Lluna és la mateixa a tot arreu i ens uneix a tots aquells que la mirem i un dia o altre veiem el mateix:
Un cel gris, ple de núvols espessos i tossuts, i allà dalt, ella lluitant per fer-se veure.


" Pel balcó
la Lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit
jeu ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic, a cau d'orella bona nit,
molt bona nit. "
Els Pets, Bona Nit.

Comentaris

  • L'any passat[Ofensiu]
    Perestroika | 14-09-2006

    vaig marxar de campaments amb un grup d'scouts desconegut. Recordo especialment com, quan es feia de nit, agafava el fanalet i la guitarra i m'acostava a les tendes dels més menuts. Feien mig cercle, i veies tots els caparrons petits sortir per la cremallera de la tenda.

    Llavors m'asseia, col·locava el fanalet al mig, i els hi tocava bona nit. En acabar, havia de posar dins el sac la majoria de vailets que havien caiguts dins un somni profund. Així durant nou nits seguides.

    És una cançó especial, igual que era especial que els menuts m'esperessin... jo, llunàtica de mena, ho recordo amb especial carinyo. I el relat m'hi ha fet pensar... Gràcies!

  • M'encanta[Ofensiu]
    aiguademar | 07-01-2006

    la gràcia que li dona el singlot a tot plegat. La Lluna, no conèixes aquella cançó de Lax'n'busto que diu: "Si la lluna per tots és una, la terra també serà per la gent". Tant de bò fos tant senzill.
    Molt màgic el relat, una conversa amb la Lluna, deliciós, i un singlot inoportú; curiós, però i a qui no li ha passat mai?



    una abraçada!Jo també continuaré llegin-te!

  • Lluna[Ofensiu]
    Gemma34 | 01-01-2006

    Quan tenia uns deu anys, enfilava dalt de la teulada de casa. Sabia que no havia de fer-ho. La majoria de teules estaven desenganxades, i la mare tenia por que algun dia rellisqués. Però jo, evadint el perill, no podia evitar pujar cada nit de lluna plena. Ho feia, cada cop que li volia demanar un desig. O sigui, que hi anava tot sovint jejeje...
    Molts d'aquells desitjos no és van arribar a complir mai. D'altres sí. Un d'ells era escriure.

    M'agrada't que el teu relat em transportés altre cop fins a la teulada de casa.
    1 petó.

    Gemma34

  • sota la lluna...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 18-12-2005 | Valoració: 8


    Aquesta cançó em porta tants records... es preciosa!

    A sí i el relat també eh?

    Petons i continua escribint ;-)

  • Tendresa...[Ofensiu]
    Enús | 14-12-2005

    Un relat esquisit, que recorda a un estiu plàcid i tranquil, un relat dolç i calmant i una redacció perfecte... SeGuEiX!!!!!!!!!!!!!!!!!

    P.D: Molt ben trobat el fragment de la cançó bona nit

  • I per haver...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-12-2005 | Valoració: 10

    ...encantat aquest vellarcàs matussalem, et pose un deu!
    Salut i rebolica! I força!

  • Afortunada...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-12-2005

    ...prosa, senzilla i amable, de bon llegir, molt correcta, d'ànim esperançat i il·lusió primerenca. Sembla que, a la tardor, ens ha arribat de nou la primavera... Potser per això els antics llauradors anomenaven la tardor com "primavera d'hivern".
    Xicota, el teu és escriure! Segueix!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Yáiza

Yáiza

23 Relats

171 Comentaris

43492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Em dic Yáiza i vaig néixer a Barcelona la tardor del 89.

Què hi faig aquí? Doncs...

Vaig arribar quan un amic (també relataire, clar) em va demanar comentaris.

I jo també vaig publicar.

I comentar.

I vaig entrar al fòrum.

I un dia vaig gosar fer el repte.

I el vaig guanyar.

I vaig seguir escrivint.

I vaig anar a una trobada (Girona).

I ara ja no puc fugir, ara ja mai podré oblidar tot el temps que he estat aquí...

Ara, us agradi o no, formeu part de la meva vida.

Gràcies!

Gràcies pels comentaris, gràcies per tots els moments al fòrum (sobretot l'oasi), gràcies per totes les trobades, per totes les bromes i per tot allò que he après amb vosaltres.

I que duri molt temps més!!!



Setembre 2oo6


******************************





yaizeta.89(arroba)gmail.com

http://coses-delavida.blogspot.com




I sí! Jo també accepto comentaris crítics i constructius!