Sota la Foscor

Un relat de: Eric Martinez
Era temps de collita, els pagesos es trobaven a l'hora més tendre del dia;
Quan la panxa ja crida, i el terra ja respira sota un sospir de feina ben feta... El senyor Ricard es dirigeix a la finca després d'un dia de feina intens, els genolls i els braços li cremen, les mans, plenes de ferides ignorades, reclamen una frega d'aigua freda que pugui calmar l'escalfor.

-Porteu aquella destral a l'estable!

El petit Tim, fill del Ricard, s'avança al seu pare, dirigint-se a portar la destral a l'estable.
En Ricard sent una esgarrifança, sent que alguna cosa no funciona bé.
En Tim s'apropa cada vegada més a l'estable... i abans d'arribar sap que no hauria d'estar allà... els vint metres que el separen del seu pare, semblen vint quilòmetres des de la seva posició...

¿Podria tornar? Seria una solució... però l'amo l'escanyaria, i el seu pare quedaria decebut.
A cada passa, nota com baixa la temperatura del seu cos... la foscor arriba sent encara de dia...
La porta està oberta... i en Tim sent que ha entrat sense encara haver traspassat la porta....
La nit es troba a l'interior de l'estable.
En Tim es gira dirigint una mirada al seu pare que l'observa... sense obrir la boca, en Ricard entén que el seu fill reclama la seva ajuda...
La porta es tanca fent perdre la figura del nen.
¿Quan perds els pares ets orfe? Però... ¿Que ets quan perds un fill?

Comentaris

  • Per a Montseblanc[Ofensiu]
    Eric Martinez | 02-02-2017

    Moltísimes gracies Montseblanc

  • Ostres...[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-02-2017

    ...quina por i quina desesperació.
    Què ets quan perds un fill? Res, deixes de ser, vet aquí.
    Curt i inquietant. M'ha agradat!