Cercador
Sota els llançols
Un relat de: mon6mon- Compartir:
Aquesta nit m'he adormit pensant en tu...
tancant els ulls desitjant que el somni hem portes al teu costat,
tan sols per poder-te sentir altre cop,
com ho feia abans...
però ara es la lluna la única que hem consola
i es el coixí el que acarona les meves llàgrimes...
hem guanya la tristesa...
i tot hem cau a sobre...
m'agovio i hem poso nerviosa...
i l'únic que faig es donar voltes
rebregant els llençols ara vuits sense tu...
i no deixo de preguntar-me quan diferent hagués estat tot,
si tu no haguessis tingut tantes mentides a dir,
i jo no m'hagués resguardat en la por de sentir...
si no ens haguéssim quedat cadascú en la nostra pròpia presó,
si haguéssim lluitat pel que sentíem,
si no ens haguéssim conformat en fer-nos mal
i convertir l'amor en dolor...
l´Autor
20 Relats
10 Comentaris
15917 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Una cançó sense acords... les paraules brollen de vegades sense sentit, i ens donen la mes bonica de les cançons sense acords.Que dir de mi... doncs que vaig néixer un calurós 22 de juliol de 1981, recordaré sempre la primera vegada que vaig escriure alguna cosa que hem va semblar coherent, tenia 15 anys i vaig deixar sobre un paper tot un garbell de sentiments que hem donaven voltes pel cap, ja mai he pogut deixar de fer-ho, escriure, escriure els sentiments en primera , segona o tercera persona forma part del meu viure, sentiments dolços, amargs, desesperats, tristos, feliços...tots són vàlids, pq formen part de mi, que mes puc dir, doncs que sento i ara ho vull compartir.