Sospirs de carretera

Un relat de: Gica Casamare

Sospiro. Altre cop. Quina merda. Avui m'havia de retenyir, el ros platí s'ha convertit en metxes rosses, les arrels mediocrement castanyes m'han ocupat el cap. Tampoc no he tingut temps de rentar-me el cap, porto els cabells ben greixosos. Dec està patètica. Però coi, jo anar mirant el sostre, el sostre ronyós de l'habitació. Estava ben empanada, o embadalida, com diria el Cristian. Quin horror de tio. I quin nom, sempre m'he imaginat els Cristians com uns pijos. Ell en canvi és un esparracat, va sempre deixat i mal afaitat. També podríem dir que és un amic. Quina picor que em fa el cap, aix! quin gust al gratar. Ostres quines ungles més brutes que porto, pensar que me les mossego, quin fàstic.
Apa, un altre sospir. No me'l puc treure del cap. Quin mal parit, m'ha deixat ben penjada. Penjada d'ell i penjada en l'accepció filològica de deixar-me tirada com un drap brut (el Cristian estaria orgullós de mi amb aquest català...). I totes ja m'ho deien: "passa d'aquest tio, que al final et deixarà tirada". El Cristian també em deia que aquest tio només jugava amb mi. Però jo res, al seu darrera, com una gosseta faldillera. Seré imbècil. Fins i tot el ros platí me'l faig fer per ell: "m'agraden les rosses". Doncs vés a Suècia capullo. El meu capullo.
Sospiro altre cop. Com l'enyoro. Que bé que m'ho he passat amb ell. I que bé que s'ho ha passat amb mi. Llàstima que no poguéssim està més junts. Les nostres passejades matinals, anar a la primera sessió del cinema. Sempre sols en aquelles butaques. Quines magrejades, quins petons. Se m'eriça la pell!!!
Sospirs, que mai s'acaben! Sobretot m'agradava quan em deia que em repectava tal com era, amb els pros i els contres. Al final, però, no ho va poder assumir. Ho entenc. Què collons, no l'entenc, és un malparit, només em deia que era especial quan se sentia sol, quan no en tenia prou amb el conyac. Llavors venia i m'estimava. Com has jugat amb mi... Mal parit!
Mai havia estat tant feliç. Ell em deia que tampoc. Ara ja no diu el mateix. Ni en l'últim clau, una follada, un grunyir de plaer i adéu.
Sospir, sospir, sospir! Agafo aire, omplo els pulmons d'oxigen i l'estómac de bilis protectora. Noto el gust propi de la boca, que no el tastaré fins demà al matí després de rentar-me la boca.
- Hola guapo, un complet són 30 euros.

Comentaris

  • ostres..[Ofensiu]
    Berenice | 06-11-2005

    decadent, acabat, tristíssim
    escrius bé.. m'agrada..

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com