SORTIDA DE SOL

SORTIDA DE SOL

Esperant-me, has passat la nit a la sorra,
i en ple juny, la manca de lluna i de llum,
sé que t’ha fet sentir molt més sola.

Jo, si bé encara sóc lluny,
espero poder arribar a l’hora.
Ja sé que et fa por la fosca,
i més, sense tenir-me a mi a la vora.

No cal que demanis fer-lo córrer,
el neguit per veure’l, et devora.
Ja vindrà puntual, però abans,
ha de deixar pas a la seva aurora.

Per molt que volguessis,
no podria sortir de sobte.
Guarda’t mentre, el neguit,
pensa en mi, tota l’estona.

Però, jo crec que avui, el sol,
si faig tard, ho tindrà en compte.
Dissiparà puntualment els núvols
Desfarà les suaus i matinals boires

Malgrat no compleixi l’hora,
penso que avui es voldrà esperar,
a què tots dos ja ens haguem trobat
i poder visionar la seva primera corba.

I serà què restarem ja ben abraçats,
en el tan desitjat i volgut encontre.
Haurà estat la primera sortida de sol,
que tots dos haurem viscut alhora.