SORT

com a creguts senyors de la creació, a pensar que la vida d'una granota és atzarosa perquè no deixa de ser una criatura inferior exposada a múltiples perills per éssers evolutivament superiors. No obstant, hi ha humans que, per desgràcia, neixen desprotegits, desnodrits o exposats a guerres inimaginables (o les tres coses alhora), o sigui que potser estem tan exposats a incidències com les granotes.
Gràcies per aquest relat que fa rumiar (i per comentar-me!).

aquí tens l'enllaç on he posat la teva SORT, per gaudi dels lectors del blog Cornèlia Abril:

https://corneliaabril.blogspot.com.es/2016/07/ephemera.html?showComment=1468996439705#c2905770860569517488

Moltes gràcies amiga.

a

vital, aquesta més pregona que simplement crèixer de cos. Una nova teoria molt potent i que a mi em fascina, la endogènesi de Lynn Margulis, diu que els animals que sofreixen canvis tant espectaculats ( metamorfosi de tants insectes, o canvis de cos i d'ambient tan espectaculars ) són producte de la unió del genoma de almenys dos animals ( el de vida terrena o aquosa i el seu adult terrenal o volador), segurament des del Càmbric, quan hi va haver una explosió de vida. Perdona, em deixo arravatar. l'escrit és magnífic i si no et fa res el penjo al nostre Blog Cornèlia Abril, al post Ephemera. Molts petons

a

Un cop més ens sorprens. Ben construit, amb efecte sorpresa, original..
No et devies pas inspirar amb un gripau conegut? Ha ha ha.
I de SORT te n'ha donat. Que maco!

Un cop més ens sorprens. Ben construit, amb efecte sorpresa, original..
No et devies pas inspirar amb un gripau conegut? Ha ha ha.

Enhorabona, Enriqueta! Me n'alegro molt, de debò. És un relat fantàstic.

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Un relat molt original, sorprenent i molt ben tramat. Som o no som, tot és qüestió de sort. M'agrada molt com escrius i creia que aquest relat ja te l'havia comentat.
Una abraçada,
Materile

Tens una manera d’escriure que m’atrapa. De vegades la lectura llisca suaument sobre les paraules, d’altres però m’obligues a una segona lectura...
M’ha agradat, senzillament m’ha agradat.
—Joan—

Molt bonic, però qui li farà el petó?

Un relat amfibi.

Genial!, M'hasdeixat bocabadada! Felicitats

Molt original i molt ben escrit. M'ha recordat quan era petita que els buscava per la séquia que vorejava el poble on vivia...no vaig gosar mai temptar la sort de besar-ne cap :)
Una abraçada ben gran!

Bona feina, Enriqueta!! M'ha sorprès i m'ha arribat. Molt bo!!

Bona feina, Enriqueta!! M'ha sorprès i m'ha arribat. Molt bo!!

Molt bé. M'ha agradat molt per sorprendent

Carai! Qui havia de dir que el projecte acabés tant bonament metamorfosejat en un petit gran relat!

Al principi m'he quedat com estranyat per la descripció de la fecundació que em fas, però a poc a poc ho he entès. I amb el final no he pogut evitar somriure. Enhorabona per la teva originalitat i per la teva meravellosa retòrica. Et desitjo molta sort :)
Edgar

que cal prendre altres camins no humans per explicar històries, i si estan ben explicades com aquesta, tot i humanitzar una bèstia, te n'has sortit amb nota alta, bona literatura i bona narració.

Endavant!