Sort que no plou.

Un relat de: Mar
Personalment no m'agrada la pluja.

Crec que hi ha alguna explicació (que desconec) que crea aquesta tendència d'entristir-nos. Sobretot quan estem sols. Sobretot si tenim algun motiu per estar tristos.

Sort que avui no plou, que sinó se'm magnificaria aquesta emoció que vol fer-me sentir com una misèria. Sé que no ho sóc. Però hi ha reaccions d'altra gent que
irremediablement evoquen aquesta sensació. És cosa d'un mateix pendre-se-les al peu de la lletra o intentar d'entendre-les.

En aquest últim cas, entres en un laberint infinit d'incongruències. En l'única sortida d'aquest (que no autèntica), només hi he pogut trobar un cartell blanc amb lletres vermelles en majúscules on hi posa: IRRACIONALS. I és que pots intentar entendre-ho tot, entrellaçant causa rere causa, que arribaràs a un punt on concloguis...''I això passa perquè sí, perquè és així".

Crec que caminar massa estona dins d'aquest laberint se'n diu ''rallar-se''. Però penso que cal passejar-s'hi, només el temps just i necessari que faci sentir-se una mica millor.

Tot i així, hi han motius pels quals no cal ni entrar-hi, en aquets laberint. És més fàcil acceptar i suportar (fins a cert punt) un fet i no lluitar contra quelcom que difícilment canviaràs. No val la pena.

Ara bé, com tot, eus aquí l'excepció: Si és el que realment desitges, llavors, sempre, SEMPRE valdrà la pena.

...(He de reconèixer que hi ha moments en que li he trobat i encara trobo el seu punt màgic, magnífic i de gràcia, a la pluja.)








Comentaris

  • i a mi que m'encanta la pluja !!![Ofensiu]
    joandemataro | 09-07-2013 | Valoració: 10

    has fet unabona reflexió mar de com a vegades entrem en laberints que semblen no tenir sortida, de com el nostre voltant ens empeny a vegades a situacions que no entenem i que no controlem.... Tot plegat és complicat però tot i que és difícil trobar l'equilibri cal seguir buscant-lo

    gràcies pel teu comentari al meu poema
    passa un bon estiu !!!
    joan

  • Pluja[Ofensiu]
    Materile | 07-05-2012

    Un b on relat sobre l'ésser humà i la pluja que ens aboca a un món de sentiments infinits i ens aboca a la reflexió, i ens fa veure que hem d'apredre a relativitzar per poder continuar un camí que a vegades es parteix en dos, o tres...
    La pluja, en el fons, la nostra amiga que arrossega sentiments.

    Materile

  • La vida és un laberint màgic,[Ofensiu]
    free sound | 05-02-2012 | Valoració: 10

    cal saber veure les coses boniques
    de cada paret, de cada arbre,
    de cada pedra, de cada cantonada.
    Si algun dia no veus sortida,
    mira el sol, fes un bot,
    i salta els diferents murs.
    M’agraden més els cels clars i oberts,
    que els foscos i obscurs.
    Endavant sempre!!

  • El camí que fem...[Ofensiu]
    joanalvol | 28-01-2012 | Valoració: 10

    ... en diem vida i creiem que tots vivim la mateixa ja que ho fem en el mateix temps. La vida és neutra, i cadascú ha de saber modelar-la en funció del que sent, pensa i creu. La vida és la nau el rumb el triem nosaltres. Sense rumb la nau va a la deriva.
    Felicitats, Mar
    Joanalvol

Valoració mitja: 10