Cercador
Sorra.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
El gran orgull del mes humil.
El gra de sorra. Dins de la gran
tempesta.
Un bri de pols, a la teva paraula.
No saps que fas, no saps que fer,
De totes formes, se t'endu el vent.
A dalt d'un cim o al fons d'un pou,
del foc, el magma. Tots fent el brou.
Tot i que encara no se ben be ,
si faig la volta, no m'importa.
Llegeix, sent, escolta.
De raig de sol, he vist el primer,
vull veure, també el darrer.
Si és que sóc, a morir ben dispost,
és per que ben viu, encara en soc,
...i me'n sento!
En l'orgia del ara i aquí: la llum primera,
de bon matí.
Bon vent em du, que m'estimula.
També vaig creure que les cosses
lliures eren abandonades; no, que
no ho són.
Protector: protegeix-te de tu mateix!
De terra érem, de terra som. Ni que sigui
un gra. Tot un món.
Comentaris
-
Genial![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-01-2016 | Valoració: 10
aquesta sèrie que has endegat de les pedres i pedretes diverses de la nostra terra és una meravella. I aquest poema en concret, un encert total. Has dibuixat tantes realitats, amb la finura descrita pel poeta agut! tot el que ens envolta és vida. Cada cop penso més com els indis, el deu cel, el deu mar, la deessa terra, la deessa roca... Una abraçada.
Aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427173 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com