Cercador
Sorpresa de boda
Un relat de: Noia TargarinaEstava alegre, contenta, xiroia
Entusiasmada , perdiu i anís
Era cadella, joveneta i cofoia
25 anys tenia, era bufona i feliç.
Estava enamorada, quina fortuna!
Tant com el colom del colomí
Però com el sol de la lluna
El meu germà estava lluny de mi.
Estava apunt de casar-me
Cada amic i familiar em va fer un regal
No quedava res per entregar-me
La sogra em va regalar el vestit nupcial.
Un dia, la sogra després de sopar
Va treure un sobre de la butxaca
Blanc i lluent per estrenar
I li donà a l´Òscar assegut a la butaca.
Pensava que hi hauria...?
Un poema?
Una foto?
Diners?
Una factura?
L’Òscar l’obrí
El sobre
A poc a poc
Com un cargol
Tragué un paper
Eren uns bitllets
D’avió
Cap a Puerto Vallarta!
Comentaris
-
m'agrado molt[Ofensiu]edelfa | 16-04-2018 | Valoració: 10
El teu poema és preciós, alhora que senzill, sóc nova per aquests moments, però t'agraeixo infinitament el teu comentari, això m'anima a treure més escrits que tinc escrits en un calaix.
-
Molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 31-03-2018 | Valoració: 10
Un poema fantàstic . M’ agrada
l´Autor
Últims relats de l'autor
- els records tornen
- l' amor esta dins el nostre cor
- Amor i silenci
- sento la nit
- recordant l' Òscar el meu marit
- el silenci continua
- el silenci de la nit
- l' amor se sent en el meu cor
- la nit és màgica
- la primavera s'atança poc a poc
- durant els anys passats
- que recordo durant la nit
- Que ès felicitat?
- memòries de la vida
- sento la llum