Sorpresa de boda

Un relat de: Noia Targarina


Estava alegre, contenta, xiroia
Entusiasmada , perdiu i anís
Era cadella, joveneta i cofoia
25 anys tenia, era bufona i feliç.

Estava enamorada, quina fortuna!
Tant com el colom del colomí
Però com el sol de la lluna
El meu germà estava lluny de mi.

Estava apunt de casar-me
Cada amic i familiar em va fer un regal
No quedava res per entregar-me
La sogra em va regalar el vestit nupcial.

Un dia, la sogra després de sopar
Va treure un sobre de la butxaca
Blanc i lluent per estrenar
I li donà a l´Òscar assegut a la butaca.

Pensava que hi hauria...?
Un poema?
Una foto?
Diners?
Una factura?
L’Òscar l’obrí
El sobre
A poc a poc
Com un cargol
Tragué un paper
Eren uns bitllets
D’avió

Cap a Puerto Vallarta!

Comentaris

  • m'agrado molt[Ofensiu]
    edelfa | 16-04-2018 | Valoració: 10

    El teu poema és preciós, alhora que senzill, sóc nova per aquests moments, però t'agraeixo infinitament el teu comentari, això m'anima a treure més escrits que tinc escrits en un calaix.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-03-2018 | Valoració: 10

    Un poema fantàstic . M’ agrada