SORDA CALMA

Un relat de: Teska
Cau, com d’esma, en un profund silenci
No entén el cor el pregonat terror,
si no és des de la urgència sense fons
del formigó, l’asfalt, les màquines.
La neu.
So buit, sorda calma,
queden enllà els laments de la ciutat poruga.
L’amor em pot de tot allò
que existeix sense la consideració
d’heralds ni anomenances.

Comentaris

  • L'amor[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-03-2018 | Valoració: 10

    Aquest poema teu em suggereix que res i ningú pot sotmetre una força indestructible com és l’amor. Perquè aquí, en aquest món nostre, malgrat que la foscor, en totes llurs atroces formes, brega sense treva, per ofegar la llum, per atemorir els homes... Sempre acaba imposant-se, per feridor que hagi estat l’assolament, la sensatesa, la veritat, i en definitiva l’amor. Perquè són totes aquestes qualitats, parts inherents de la condició humana.

l´Autor

Teska

6 Relats

14 Comentaris

2656 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99