Sord damunt el goig de viure

Un relat de: llacuna
Resto asseguda
en una ràtzia de roselles segures i avares.

Encarno el món que tu veus i que jo reconec.

Saps aguaitar la marea, però tens el peu humit de saltironejar en l'aigua roja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: