Soraieta la ninasesina de halloween

Un relat de: aleshores
De petiteta ja era mentidera la soraieta i feia trampes quan jugava a les cartes. Arribava a fer-se trampes al solitari. Però ningú va ser capaç de difuminar i escampar la seva supèrbia acumulada moment rere moment; a estones gràcies a la seva indubtable capacitar, que li feia, per tant, més mal que bé, de vegades a la seva feblesa, amb la qual desfeia qualsevol intent de fer-li percebre la realitat: quin error!

Així va créixer la nostra nina soraieta, consentida malament, la ninasesina li deien. El seu ego es va anar fent gran i gran, més gran que un tumor prostàtic! Dels malignes.

Amb fermesa i una certa lentitud va anar escalant posicions des de la seva innata també capacitat paradoxal de sotmetre’s quan no tenia altre remei, sense deixar de covar mes i mes la seva supèrbia infinita.

I així va arribar a dominar bona part del govern. Es delia, sobre tot, per col·locar el marit a ctne i per riure-se’n sen i humiliar als catalans pel fet de ser-ho i per congraciar -se amb la reacció, sempre atenta al poder real darrera tota acció política.

Hi havia una bandera, deia la “manostijera” de la soraieta, que no era la que havien dit i decidit que hi havia d’haver: havien ordenat una bandera d’una tela que no existia pels vols de Berga. I els berguedans van decidir en assemblea fer-la amb els materials del lloc i que tenien a ma.

“Heu de treure aquesta bandera que no és bona”!. “Sí que ho és, resisteix tots els temporals la nostra bandera. La vostra ens la feu pagar massa cara si la comprem”.

L’agutzil li deia a la batllessa, una noia eixerida: “compte que et segrestaran batllessa, corre pels madriles la temible ninasesina”.

Però no sabia que ell mateix seria l’encarregat de fer-ho, tal era la maldat soraiera, degut a que tenia una hipoteca i l’havia de tornar, cosa que coneixia la nostra malvada particular. La nostra ninasesina en va tenir prou amb aquest argument per fer detenir a trenc d’alba a la batllesa. Es va trobar forta perquè li havien donat una cartera nova, pocs dies abans i tenia ganes de fer la servir amb els catalans. Era pels volts de Tots Sants, per això la van batejar soraieta la ninasesina de halloween i ara es ven cada any per espant de nens i grans quan arriba aquesta època, i tothom treu les banderes i emblemes catalans d’allà on n’hi ha, per si de cas.

Comentaris

  • Aleix de Ferrater | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Si que és cert que té cara de nina! I si que també és cert que fa postures de nina! Però més que de nina, de ninot, Sorayín, de Gésmar. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: