Sopars

Un relat de: Tiamat

Sopar1 (dilluns)
Netejant la cuina, amb la finestra oberta, apareixen els veïns pel balconet on hi guarden el butà, que dóna a la finestra de la nostra cuina, i comencen a xerrar amb nosaltres, que estem allà netejant plats. Val a dir que no els coneixem absolutament de res, només de saludar-nos quan netegem plats. Ens pregunten d'on som,
de poblets perduts de Girona,
nosaltres som de cantàbria,
ah carai, que bé,
doncs noies, diumenge sereu per aquí?
home, sí, però arribarem tard eh..
bé, però què us semblaria venir diumenge a sopar a casa nostra?
diumenge?? ufssss, acostumem a arribar sopades...

no us penseu que això ens passi gaire sovint, tampoc..



Sopar2 (dimarts)
9 del vespre. M'acaba de trucar un amic que no m'esperava. Em sona el mòbil i veig el seu nom a la pantalla.
sí?
hola laura
ei bernat, què passa?
què és això que no es fa el sopar?
com com, què dius tu ara de sopar?
sí, en borja m'ha enviat un missatge dient-me que al final no hi ha el sopar al pis de les nenes (sí, es veu que som el pis de les nenes..)
ah, ja, és que a ell i a en xiflé no els hi anava bé, i ho deixem per demà
doncs a mi el missatge m'ha arribat quan ja era a barcelona, o sigui que jo i en ferran venim a sopar
en ferran també és aquí amb tu?
sí, nosaltres ja som aquí a barcelona, ara no marxarem pas
ah, bé bé, veniu veniu, com vulguis...
i mira, si no ens el feu vosaltres, ja ens el prepararem nosaltres, el sopar.
d'acord d'acord...
i penjo perquè no tinc ni saldo ni bateria
Em penja, i m'acosto a les meves companyes de pis:
escolteu, que ara venen en bernat i en ferran a sopar
en bernat i en ferran?? i d'on baixen ara aquests dos??

Explicació
Companya de pis es troba amic que comparteix pis amb més amics
Els diu que ja tocaria fer un sopar de pisos
Quedem per dimarts
Pis dels nens diu: ja que hi anem, també hauríem de convidar la cosina d'un del pis -una altra amiga-
I llavors: si vé ella, hem de dir-li a la seva companya de pis -que també coneixem-
I ja posats: diem-li a un altre amic que viu a dos illes del pis de les nenes.
Llavors aquest amic diu: total, també podem avisar un altre amic.
I: i un altre també.
Avui al migdia rebo un missatge de l'amic que viu a la vora de casa dient-me: encara segueix en peu allò del sopar?
I penso.. com ho sap això del sopar? (no és que ho amaguèssim, només que el sopar era amb el pis dels nens, no amb mig barcelona)
Li responc que sí.
Arribo al piset i em diuen que no. Que a l'amic que em preguntava si encara hi havia sopar, i a un del pis dels nens no els hi anava bé.
Li dic a l'amic que viu a la vora de casa i li dic que al final no.
Truquen els dos amics que havia convidat l'amic que viu a la vora de casa que primer no podia venir i després sí, per dir-nos que estan de camí al pis. No teníem ni idea que vinguessin.
2/4 de 2 de la nit, els dos amics se n'acaben d'anar. Després de parlar de sucnormals de prèssec, fred? no, normal t'he dit, sucnormal, recordar vells temps, tràfics de pràctiques de física i transistor-transistor, d'obligar-me a imitar la carme ruscalleda i els seus "t'agrada veritat" i "ratllats del caseriu", i que els veïns ens diguessin "nenes, podeu callar que hi ha gent que vol dormir?" i al cap d'una estona "podeu callar d'una puta vegada?". Doncs després de tot això, se n'han anat, perquè han decidit que dormir al sofà era poc còmode.



Sopar3 (dimecres)
Evolució:
13 persones sopant
11 persones fent sobretaula
9 persones fent el toc
5 persones a un concert a l'apolo
3 persones a l'apolo un cop acabat el concert
1 pringada rentant plats a les 12 del migdia de l'endemà al matí

nom de la pringada: Laura



Sopar 4 (dijous)
Es presenta un sopar tranquil, només serem tres (al meu pis som cinc), ja que dues estan al tren camí de Granada. Una mica de llegums ja cuits, una mica del pollastre que va sobrar d'ahir, i una pel·lícula del videoclub de baix.
Ja hem sopat. Mentre miràvem la pel·lícula (una comèdia raríssima, però prou distreta, els genis dels tepenhauen, o una cosa així), hem sentit un soroll com de cosa que queia pel cel obert. Ho hem anat a mirar, i just quan érem abocades a la finestra, hem sentit un soroll com de cosa que queia per dins del pis. Ens hem girat i hem vist la nostra antena al terra, mig suicidada, ensenyant les tripes. Definitivament, n'hem de comprar una de nova.. Eh! que l'hem sabut tornar a muntar. Però funciona encara pitjor que abans.



Sopar5 (divendres)
Un quart de pizza a les 8.
Anar a un concert.
Tornar d'un concert.
Un quart de pizza a les 2.

Comentaris

  • grandíssima llei de murphy : sempre li toka a un fer la feina dels demés[Ofensiu]
    FRAN's | 11-10-2004

    bon diari dels sopars fets a vostra casa (uns sopars força distrets, tot s'ha de dir...).
    han sigut entretinguts de llegir, de debò

    "a la taula i al llit, al primer crit" (o això diuen...)

    FRAN's

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680932 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.