Sopar de dos

Un relat de: AnNna

Arribarem els dos junts,
tu amb la mà a la meva butxaca,
perquè és desembre
i fora hi fa fred.
Demanarem una taula de dos,
i ens indicaran aquella del fons a l'esquerra,
davant la del grup de vells que segur
que recorden altres temps.
Correràs, com sempre,
a seure al banc,
perquè saps que m'agrada
i vols fer-me emprenyar.
Jo faré veure que hi vull anar,
però en realitat em serà igual.
només t'hauré seguit el joc
per veure't somriure.
Ets preciosa;
ho negues,
però saps que és veritat.
Vindrà el cambrer
i ens demanarà què volem per beure,
i després portarà les cartes.
Llegirem els plats en silenci,
i tu escolliràs de seguida.
Jo passaré pàgines, indecís,
amb cinc o sis noms
amb pinta de deliciosos
rebotant-me al cap.
Em diràs que espavili,
i que no cal pensar tant,
que s'ha d'escollir
allò que més desitgem
en aquell precís moment.
I jo et diré que,
desgraciadament,
el plat que vull
no és a la carta.
Tu somriuràs,
jo somriuré.
T'agafaré les mans,
et miraré els ulls,
i et diré, un cop més,
que t'estimo amb bogeria.

Comentaris

  • ueeee[Ofensiu]
    Flanagan | 07-12-2006

    és dels pocs relats d'amor ( o poemes, és igual ) que no trobo cursi...
    És original! Potser la última frase em sobra, però m'agrada molt en general.
    1 ptoo

  • M'ha agaradat[Ofensiu]
    Fada vermella | 05-12-2006

    Ha sigut com veure una pel·licula, és com si hagués estat alli, saps explicar molt bé les situacions, i és com una image.. en aquest cas lo de "una imagen vale màs que mil palabras" no es cert.. el teu poema es el que val més que mil imagens!

    Un bes desde el Sud!!




    Fada vermella

  • transmet moltes imatges que em fan pensar[Ofensiu]
    Lèvingir | 05-12-2006 | Valoració: 10

    que seria interessant saber com ets.
    amb sinceritat.

    Lèvingir

  • Has caçat el moment[Ofensiu]
    traincabin | 05-12-2006

    Enhorabona AnNna,retrates un fragment de la rutins,i en fas un deliciós vers sense pretencions i ple d'autenticitat..seguint en aquesta línia qualsevol dia "despenjes" un vers d'aquells que els poetes guarden en el calaix...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: