Sons que bateguen

Sons que bateguen



Avui és un dia qualsevol, marcat per la quotidianitat, res especial.
Com cada dia, quan vaig a la feina, m’endinso en els budells de la ciutat, baixo les escales de l’estació amb la ment en blanc.
De sobte les notes cavalquen pel passadís del metro bressolant-me amb la seva melodia. És aquell músic sense nom que de tant en tant retrobo capaç de dibuixar-me un somriure amb la seva guitarra, convidant-me a vibrar i a somiar.
M’endinso en la melodia, m’hi deixo atrapar tot levitant pel pentagrama entre acords que em transporten a la màgia d’un món capaç de despertar la meva imaginació.
Aquest matí l’andana esdevé diferent, el meu estat d’ànim ha canviat gràcies a la música i el seu embruix. Em concentro per poder continuar escoltant aquells sons, però el brogit de les vies anunciant l’arribada d’un nou tren emmudeixen la seva melodia.
Un cop dins del vagó, quan calla la música, em precipito entre els seus silencis, m’assec, tanco els ulls i continuo dansant cercant nous sons que em permetin continuar bategant sense perdre el compàs.
Trec el mòbil, deixo volar la imaginació. Els dits dansen sobre el teclat tot encetant un diàleg interior, posant banda sonora als records, redescobrint nous horitzons reals o imaginaris.
El temps del trajecte ha passat volant, ara el comboi va perdent velocitat malgrat que el meu jo va accelerat, com el yin i el yang.
Propera parada...
Surto a l’exterior disposada a encarar la vida amb energies renovades. És fascinant sentir en la pròpia pell com dies que creiem rutinaris, marcats per la quotidianitat esdevenen especials, brindant-nos l’oportunitat de tornar a començar.
El meu músic anònim amb la seva càlida veu i la musicalitat de la seva guitarra un cop més ho ha aconseguit. Avui sé que serà un dia especial, el faré especial, malgrat que la vida avanci amb les seves llums i ombres, tan sols ho he d’imaginar. M’hi acompanyes?


Montse Cercós Farreny