Cercador
Sons i Sorolls
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Era un soroll
O era un so.
El torno a escoltar
I ara sí, és un so.
M'agraden els sons
Accepto els sorolls.
Un so m'abraça
Un soroll em punxa.
Un so em transporta
Un soroll m'atura.
Un so m'arriba sense permís
Un soroll entra sense trucar.
Un so em tanca els ulls
Un soroll me'ls obre.
Un so és suavitat
Un soroll és agressivitat
El so d'una guitarra
El soroll d'clàxon.
El so de la pluja
El soroll d'un tro.
El so de la paraula
El soroll del crit.
El so de la conversa
El soroll de la discussió.
El so de l'escolta
El soroll del monòleg.
Hi ha sons que són sorolls
I sorolls que acompanyen.
Per cert, han trucat
Vaig a obrir.
Comentaris
-
Molt bo, xaval![Ofensiu]aurora marco arbonés | 25-02-2009 | Valoració: 10
La dicotomia so / soroll no tothom la perceb, senzillament perquè estem massa acostumats al soroll i ja ens sembla normal, i fins i tot, ens acompanya. A moltes cases s'acostuma a posar la radio o la tele quan un es lleva sense que cap dels seus membres l'escolti ni la vegi.
Es difícil, de vegades, conviure amb el silenci. Ens espanta i l'hem d'exorcitzar ammb el soroll.
M'ha agradat molt el teu poema, com tot el que scrius.
Molts petons. Aurora -
M'ha agradat[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 24-02-2009
I...
El so de les onades llepant la platja
El sorroll de les onades envestint les roques.
No sóc jo, però, qui ha trucat a la teva porta.
Shaudin