Sons d'un piano

cada cop que llegeixo aquest poema
em quedo bocabadada i amb les ganes de comentar-lo... però llavors me'n vaig sense dir res

i és aleshores quan poso en marxa la imaginació perquè vull esforçar-me al màxim per escriure-hi el que he de dir...
i el torno a llegir...
i torno a marxar sense dir res

i ara, mirant-te,
i llegint-lo altre cop,
sé
que no cal que et digui res

un petó dols

sons tocats per mans destres, majestuoses de forma rítmica i pausada, ... un poema excels, amb música interior que acompanya les imatges que suggereixen, ... preciós, ... no entenc com està passant desapercebut, ... mmm, ... només amb el títol ja incita a tancar els ulls i deixar-se emportar per sons, notes i arpegis que són si m'ho permeteu un tribut sublim a les persones sensibles, ...

us felicito, ...

OhCapità