Sons d'un piano

Un relat de: Ferran Planell




llençols blancs
qual fulls de paper
desitjant ser gargotejats
per inspirada ploma

es recargolen amb la presència

de cossos nuus

que per flaires impregnats
de fluids i perfums barrejats

ballen convulsos
la dansa més antiga

aquella,

que freturosa de música,

del ritme del gemec,
en fa sa melodia.

Comentaris

  • mar - montse assens | 15-04-2007 | Valoració: 10

    cada cop que llegeixo aquest poema
    em quedo bocabadada i amb les ganes de comentar-lo... però llavors me'n vaig sense dir res

    i és aleshores quan poso en marxa la imaginació perquè vull esforçar-me al màxim per escriure-hi el que he de dir...
    i el torno a llegir...
    i torno a marxar sense dir res

    i ara, mirant-te,
    i llegint-lo altre cop,

    que no cal que et digui res

    un petó dols

  • mmm, ... [Ofensiu]
    OhCapità | 25-03-2007

    sons tocats per mans destres, majestuoses de forma rítmica i pausada, ... un poema excels, amb música interior que acompanya les imatges que suggereixen, ... preciós, ... no entenc com està passant desapercebut, ... mmm, ... només amb el títol ja incita a tancar els ulls i deixar-se emportar per sons, notes i arpegis que són si m'ho permeteu un tribut sublim a les persones sensibles, ...

    us felicito, ...

    OhCapità

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: