Sons de monotonia

...simplement preciós...
Un petó!

com a autor, personalment, no he pogut evitar afegir mentalment una última pregunta, com a conclusió trista de tot el poema:

Hi ets?

però com a lector, no puc fer cap altra cosa que felicitar-te.

Excel.lent, Dolça.

Sergi.

comentar-te per primera vegada. Per la valoració ja endevinaràs que el que et vull dir és positiu. Però deixa'm dir-te algunes paraules.
Del format vull destacar en primer lloc la cadència o el compàs rítmic que enganxa a la primera línia i que fa que a partir de la segona estrofa ja no el puguis deixar.
Pel que fa als continguts, idem del que ha dit la Violant. Sensacions de buscar i no trobar, de mancança, de buidor, de raresa que radica finalment en la situació de solitud que, paradoxalment, caracteritza la imponent societat de la informació de la que tots som part indestriable.
Com diu la NinniN, gràcies pels teus poemes.
Una abraçada,

Vicenç

Violant,
no sé com adreçar-te el comentari directament a tu, però moltes gràcies pels teus comentaris. No constes com a escriptora, no?

Aquest poema expressa amb absoluta fidelitat la situació de molts.
Com pot ser que en una societat tan comunicada hi pugui haver tanta solitud?
Ho espresses de meravella.
Esplèndid.

Gràcies, Dolça,

Perquè amb poemes tant bons com el teu, estic començant a apreciar, i a valorar la poesía. Abans, per a mí, una poesia era una poesia.

Però té més valor, si té sentit el que hi dius. I aquesta en té molt: que cal que ens fem una vida a mida. Però una vida que ens agradi, no que ens tanqui en una cel.la.

Una abraçada,

NinniN

és més comú del que es desitjaria, que la gent prefereix viure una monotonia còmode i grisa abans que tenir el valor de canviar de vida. El que no saben és que no en té res, de cómode, aquesta vida, i que al final et passa factura. Ho sé perquè jo mateixa vaig estar a punt de caure. Per sort, el valor i les ganes de viure alegre van guanyar.
Com a poema, és preciós, no dic res més.

glòria