Sons de monotonia

Un relat de: Dolça

Sons de la tele, humor de fons.
Companyia dins la solitud.
Silenci de la cambra.
Silenci al cor.
Vida fora de la casa.

On ets?
Et veig i no et sento.
Et llegeixo i no et veig.
Amb els ulls tancats et dibuixo.

Què fas?
Les teves paraules són vagues.
Fred dins la calidesa de la sala.
Existim sense conversa.

Em veus?
Monotonia de l'existència.
Transparència del paisatge quotidià.
Somriure vague als llavis.

Dia a dia...
Mes a mes...
Any rere any...
Em sents? Què fas? Em veus?

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    N | 14-12-2005

    ...simplement preciós...
    Un petó!

  • Una última pregunta, potser[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 23-10-2004 | Valoració: 9


    com a autor, personalment, no he pogut evitar afegir mentalment una última pregunta, com a conclusió trista de tot el poema:

    Hi ets?

    però com a lector, no puc fer cap altra cosa que felicitar-te.

    Excel.lent, Dolça.

    Sergi.

  • Em plau, Dolça[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 04-10-2004 | Valoració: 10

    comentar-te per primera vegada. Per la valoració ja endevinaràs que el que et vull dir és positiu. Però deixa'm dir-te algunes paraules.
    Del format vull destacar en primer lloc la cadència o el compàs rítmic que enganxa a la primera línia i que fa que a partir de la segona estrofa ja no el puguis deixar.
    Pel que fa als continguts, idem del que ha dit la Violant. Sensacions de buscar i no trobar, de mancança, de buidor, de raresa que radica finalment en la situació de solitud que, paradoxalment, caracteritza la imponent societat de la informació de la que tots som part indestriable.
    Com diu la NinniN, gràcies pels teus poemes.
    Una abraçada,

    Vicenç

  • Per a Violant[Ofensiu]
    Dolça | 03-10-2004

    Violant,
    no sé com adreçar-te el comentari directament a tu, però moltes gràcies pels teus comentaris. No constes com a escriptora, no?

  • Solitud[Ofensiu]
    Violant | 01-10-2004 | Valoració: 10

    Aquest poema expressa amb absoluta fidelitat la situació de molts.
    Com pot ser que en una societat tan comunicada hi pugui haver tanta solitud?
    Ho espresses de meravella.
    Esplèndid.

  • Gràcies[Ofensiu]
    NinniN | 01-10-2004 | Valoració: 9

    Gràcies, Dolça,

    Perquè amb poemes tant bons com el teu, estic començant a apreciar, i a valorar la poesía. Abans, per a mí, una poesia era una poesia.

    Però té més valor, si té sentit el que hi dius. I aquesta en té molt: que cal que ens fem una vida a mida. Però una vida que ens agradi, no que ens tanqui en una cel.la.

    Una abraçada,

    NinniN

  • trista vida grisa[Ofensiu]
    Shu Hua | 01-10-2004 | Valoració: 10

    és més comú del que es desitjaria, que la gent prefereix viure una monotonia còmode i grisa abans que tenir el valor de canviar de vida. El que no saben és que no en té res, de cómode, aquesta vida, i que al final et passa factura. Ho sé perquè jo mateixa vaig estar a punt de caure. Per sort, el valor i les ganes de viure alegre van guanyar.
    Com a poema, és preciós, no dic res més.

    glòria

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dolça

Dolça

22 Relats

89 Comentaris

31761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc del Baix Empordà. Estimo i em deleixo per aquesta comarca, barreja de contrastos de mar i muntanya.