Sons adormits (que feu-fem molts)

Un relat de: Tiamat

Sento el so submís
de la gent apagada.
Xiuxiuejos que s'esfumen
rere unes botes de ferro.
La remor que apassiona,
guixada en lletre grosses
sobre una paret,
jeu oblidada; mentre que
la repetició de frases ja escoltades
i de crits buits,
s'assembla al so de la saliva
al topar contra el terra.
S'afegeix a tot això
un gemec darrere les cortines,
potser d'amants,
potser de gent que s'amaga.

Comentaris

  • es curios[Ofensiu]
    AINOA | 08-02-2005 | Valoració: 9

    Hola Tiamat:
    es fet un relat molt bonic i original.
    Segueix aixi guapa.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679781 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.