Sonets artúrics (Thor, un cavaller)

En somniar-te de nit, vaporosa,
com un fantasma que mai en mi nasqué,
vaig recordar la font pura i hermosa
d'on brollaren en mi aigües de bé.
Dels teus ulls l'humilitat i de la boca closa
el somriure innocent d'una exaltada veu
que parla a l'estimat; i una rosa
per carona de pa recent fet.
En el somni no hi ets, poca cosa,
- m'ha fet molt bé no veure't en la nit-
peró en la nit del meu cor sí que hi goses
aparéixer a vegades, com estel escollit.
Serás tu, poca cosa, aquella lleu alosa
que canti cada dia al meu sentit.