Sonets arturics ( La mort d´Artur)

Oh espasa, ánima meva
que dins les aigues
somr-ius con una dama.
Eleva ton acer damunt els viusl
Clami ta llum com ánima lliurada.
Salvi ta creu al puny la meva terra !
Lluny ja de tu, amiga amada,
del teu toc i el teu cant
de la teva paraula,
lluny del teu bes
i de t'ánima-espasa
que he dut a cada juny:
Canta! que el teu cant será Un
a 1'Illa Blancal