Sonet VI (Quan a ponent, el sol, cadenciós...)

molt entendre't, però, després de molt llegir, he notat sentiments tristos, d'enyor, d'encontres. És un llenguatge que em resulta estrany, tanamteix m'atrau

immensa, incopsable, acceptada.
Retalls de situacions vívides, enyors, sentiments que amaren aquests versos on tot és al seu lloc, sense cap excés amb una cadència de música que va passant com la mateixa vida.

gypsy

m'ha agradat molt. Jaume has tornat a fitxar amb paraules sensacions i imatges del cor. Gràcies

He quedat bocabadat, immòbil, contemplant la pantalla de l'ordinador però amb la mirada més enllà, fuita.
No puc reaccionar. Estic copsat.
Enhorabona epr aquestes imatges.

És un poema deliciós, de bellesa sublim.

Un altre magnífic sonet, i ne van...
D'aquest destacaria com a imatge original i sorprenent, "el fresc record d'un trull de fills... com de menta!". Sí senyor, això és un vers agosarat, però a més, tot el poema està molt ben construït i regalima musicalitat.
Una forta abraçada!
... i endavant!

FRANCESC

si les imatges són tan clares i les evocacions així de contundents: "quan cau la nit ens troba que ploram".
Que puc dir que no s'hagi ja dit? Felicitats i gràcies, perquè els teus sonets són un estímul per a aquells que n'escrivim.

M'he llegit tots els teus escrits i he quedat gratament sorpresa del teu estil, de les imatges molt evocadores que utilitzes, del llenguatge acurat i de com amb tot això arribes a commoure.

D'aquest sonet m'agrada molt la primera estrofa, amb frases tan boniques com "la penombra inventa volums tot nous"; i els dos tercets, sobretot els últims versos de cadascun, que expressen molt bé el sentiment de nostàlgia envers el que i els qui deixem.

Felicitats i a reveure!
Miracle

Gens artificiós i musical!

Alguna volta ja t'he dit, Jaume, que no tinc la disciplina suficient per fer el que tu fas tan destrament amb els sonets, i admire com t'ho fas, cada vegada més.
D'aquest m'atrau el que bull per dintre, les imatges que descriu, els sucs, la cadència... la bellesa que escampes del capvespre, el sentiment, que saps llegir i dir-nos, que ens envia. L'emoció tan ben pintada.

Salut, i admiració, company.

Parlant de pintar! Aquest també és teu?
Redell!

Les terminacions dels dos quartets m'han sonat, potser, un xic forçats, però què puc criticar jo si els meus sonets no s'aguanten per enlloc? En tinc uns quants d'escrits, però no els he penjat a RC, perquè encara hi dono de tant en tant algun cop d'ull i els envio a certamens.

De totes maneres, aquest m'ha agradat, Anagnost! I quadrar-los no és ben fàcil, jeje!

Una abraçada,

Vicenç