Sonet sonat d'un xifraferit perseguit per l'hortografia

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Pitàgores és la terra ferma
amb les lletres vaig a la deriva
prò dono gas i roc al poema
quan cremo diftongs amb benzina

i tot content com una ameba
disfressat sovint de Kandinsky
traspasso devot la frontera
on copula Foix amb Springsteen

ben lluny d'anodines primaveres
m'assec a l’ampit del capvespre
sotjant al mirall la meva fera

on els mots perden l'hortografia
on el cel i l'infern tenen cita
es pentina un tupé el meu ventricle

Comentaris

  • Esta bé, encara que no l'entenc molt.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-08-2016 | Valoració: 8

    Apreciat Nou Rei del Rocanrol,

    El teu relat està bé, i em fa evocar qui fuig de "PItàgores terra ferma" i va rumb a l'aventura. És bona cosa. Alguns senten la llibertat al cor. Jo més aviat tinc l'ordre al cor (però també hi tinc una certa llibertat).

    Veig que sóc el primer en comentar-te aquest article. Es un honor.

    Tant el bo el viatger trobi la seva Ítaca, la seva Shangri-La. I que vagi amb compte amb els taurons i els lleons durant el viatge...

    Ens veiem!! Salut!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: