Cercador
Sonet sonat d'un xifraferit perseguit per l'hortografia
Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol- Compartir:
Pitàgores és la terra ferma
amb les lletres vaig a la deriva
prò dono gas i roc al poema
quan cremo diftongs amb benzina
i tot content com una ameba
disfressat sovint de Kandinsky
traspasso devot la frontera
on copula Foix amb Springsteen
ben lluny d'anodines primaveres
m'assec a l’ampit del capvespre
sotjant al mirall la meva fera
on els mots perden l'hortografia
on el cel i l'infern tenen cita
es pentina un tupé el meu ventricle
amb les lletres vaig a la deriva
prò dono gas i roc al poema
quan cremo diftongs amb benzina
i tot content com una ameba
disfressat sovint de Kandinsky
traspasso devot la frontera
on copula Foix amb Springsteen
ben lluny d'anodines primaveres
m'assec a l’ampit del capvespre
sotjant al mirall la meva fera
on els mots perden l'hortografia
on el cel i l'infern tenen cita
es pentina un tupé el meu ventricle
Comentaris
-
Esta bé, encara que no l'entenc molt.[Ofensiu]unicorn_gris | 08-08-2016 | Valoració: 8
Apreciat Nou Rei del Rocanrol,
El teu relat està bé, i em fa evocar qui fuig de "PItàgores terra ferma" i va rumb a l'aventura. És bona cosa. Alguns senten la llibertat al cor. Jo més aviat tinc l'ordre al cor (però també hi tinc una certa llibertat).
Veig que sóc el primer en comentar-te aquest article. Es un honor.
Tant el bo el viatger trobi la seva Ítaca, la seva Shangri-La. I que vagi amb compte amb els taurons i els lleons durant el viatge...
Ens veiem!! Salut!!
