Sonet sobre la depressió.

Un relat de: Arbequina

Immers en una profunda negror
que arriba bruscament manca d'avís,
temors vells disfressats sense permís
m'ofeguen l'ànim amb cruel llavor.

Llavors, un mal record pres d'un racó
marginat pel meu cor oblidadís
em du cap un espiral indecís
que enllaça plaent flegma amb trist albor.

Boig, superat per un mal seductor,
afegeixo la desesperació
a l'abatiment i l'amarga por

caient, desfrenat, a una passió
febril d'inimaginable maror,
l'inici d'una trista depressió.


Comentaris

  • Ànim![Ofensiu]
    MarBlava | 15-01-2007 | Valoració: 10

    Que desprès d'una època trista i negre sempre arriben els dies plens de color.
    Hi ha moments en que m'he sentit com tu tan be ens expliques.
    Penso que les persones sensibles i compromeses poden tenir moments depressius, sentint-se impotents per tantes imjusticies. Però ès aquesta sensibilitat el que en qualsevol moments els fa valorar els petits regals de la vida.
    He llegit els teus relats i m'ha agradat la teva empenta i el teu taranna lluitador, segueix així, ara i sempre,
    Gràcies pels teus comentaris.

  • Valentia![Ofensiu]
    Unaquimera | 19-12-2006 | Valoració: 10

    Un poema valent, que s'arromanga i enfonsa mans, dits i ungles en un fang espès, difícil, fosc i gens dúctil, de mal manipular i pitjor aspecte.

    En fas servir adjectius ben triats: profunda, brusca, cruel, mal, trist, boig, febril, inimaginable, amarga, febril, ...
    Verbs força expressius: ofegar, enllaçar, ser superat, caure...
    Noms amb un terrible contingut semàntic: negror, temor, desesperació, abatiment, passió, depressió...

    Sens dubte, la valentia del vers s'enfronta a poderosos enemics, monstres mítics amagats en moments vitals amb els quals podem entravessar-nos en qualsevol instant del nostre anar fent, fins i tot quan més lluny en creiem... Valent, et deia, però impressionant!

    No tothom gosaria, no ho aconseguiria qualsevol... Tu ho has fet i te n'has sortit amb escreix!

    Enhorabona!!

    Una abraçada forta plena de somriures valents, tota per a tu solet,
    Unaquimera

  • * espiral indecís *[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-09-2006

    sovint em sento així... potser en comptes d'un espiral indecís en una bombolla d'on no puc sortir-ne i des d'on tot es veu confós i distant...

    suposo que tothom es troba en un moment o altre en aquests estat de depressió on tot sembla indefinit i res sembla ser clar...

    A mi també m'agrada sempre llegir les biografies de la gent abans de llegir-los! jeje ;)

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • Dins el fosc pou[Ofensiu]
    Ligeia | 25-06-2006

    Vaja, no se que dir... una lectura trista, fosca i cruel, però bella, humana i sincera.

    Continua escrivint, jo et continuaré llegint (ja se que no és gaire cosa, però és el que et puc oferir).

  • bon poema![Ofensiu]
    Capdelin | 01-06-2006 | Valoració: 10

    i èxitós desafiadament a la construcció d'un sonet.
    Normalment, s'escriu sobre la depressió quan ja se n'ha sortit d'ella...
    Però és terrible la impressió sobre la depressió que s'està dins d'ella, quan tens ànima de vençut, quan cansen les cançons de sal i el buit lent de les converses, quan no t'importa les marques de les coses i no acaba d'arribar mai el darrer autobús, quan no hi ha direcció i no saps si els que passen vénen o van...
    una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.