Cercador
Sonet nº46
Un relat de: ThomasTurner1985Míser i trist apregon la tenebra,
Amb glaç als ulls i exiliat al born,
M'escorro sempre entre l'ombra,
Tot desfilant sol al final del jorn.
En hiverns blancs jo desafio al vent,
Tot assetjan a la mar oberta,
Espers ardents al clos de la ment,
Aturant ones a la descoberta.
Un mot exiliat al meu cor,
Una paraula que persevera,
I on se vulga que estigui no mor.
És l'esperança verdadera,
I nosaltres la força que la mou,
Desterrats a la solitària terra.
Comentaris
-
Per avui ja n'hi ha prou...[Ofensiu]La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1
Demà més...
-
foscor [Ofensiu]Neron | 26-08-2008 | Valoració: 10
en la nit em trobo atrapat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49