Sonet nº46

Un relat de: ThomasTurner1985

Per clares fonts i forests remoroses,
Per gais planells entre camins severs,
Llunys de la mar a pasos darrers,
Ple de temors amb les mans tremoloses.

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles,
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

Puix que un deler m'enpeny constant,
Em fa fruir sense albir, alba i nits.
Els rierols morents en prats florits,

El ras nocturn I el cim sempre desert.
I un sentiment al cor establert,
L'esperança que mai no ha mort.

Comentaris

  • camianr pel temps[Ofensiu]
    Neron | 26-08-2008 | Valoració: 10

    entenc que el protagonista camina pel temps i va avançant

  • "gais planells"[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-08-2008

    que per cert: no sé a què et refereixes en parlar de "gais" planells... ?

  • bones[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-08-2008

    t'he descobert a partir dels últims esdeveniments forumaires dels reptes...

    Entenc que al principi no se sap ben bé quines normes hi ha i quins criteris se segueixen. Jo ja he opinat pel fòrum. També t'he deixat un petit "consell" o observació sobre la teva escriptura. Motiu pel qual he passat per aquí, per si no ho veies.

    En aquest sonet en particular no hi és el que et comento, però en d'altres que t'he llegit sí:
    - Sovint confons el participi (ha anat, menjat, etc.) amb el pronom "et" de la segona persona del singular: et mulles --> mulla't, etc.

    A part d'això, suposo que ja és més per les presses i el no mirar-s'ho dues vegades, tens petites errades "tontes" que segurament podries corregir si anéssis amb més calma.

    Són opinions per ajudar, no pas per ofendre.

    ens seguim veient pel web,
    kispar, Gemma