Sonet nº37 La esperança

L'esperança

Dins freda fosca, de matinada,
Entre sombres del darrers pollancres,
Vola indecisa com papallones,
Freda, desangelada i abandonada,

Juga entre la petita mainada,
Donant giratombs com les fulletes,
Per néixer de sobtes en ànimes,
Afines, en l'eterna albada.

L'esperança sempre és sincera,
L'esperança sempre és amable,
Et dirà paraula verdadera,

I no et compararà amb cap altre,
Perque en la nit tu ets l'únic
I com una estrella irremplasable.