Sonet nº27 Contradiccions

Contradiccions

Faig un ademany d'estendre la mà,
Per tocar les petites estrelletes,
Doncs, potser no sortiran pas demà,
I es fan d'elles somnis i esperançes.

La lluna surt sempre a l'albada,
Gran ironia, em cauen les llàgrimes,
La pluja del cel, densa davalla,
I no mulla les eternes vinyes.

El sol no crema i l'aigua no refresca,
S'ha acabat l'hivern només començar-lo,
Les papallones són de colors monòtons.

Em ric de la vida i de la mort,
Em ric d'aquells que es preocupen,
Em ric d'aquells que no volen morir.