Sonet nº18

No puc arreglar la vida plorant
El cor ha deixa't tristes llágrimes
Que han pujat fins les estrelles
Desespera't i sol vaig avançant.

Les ferides per dintre van callant
Les meves carns són desgraciades
Totes emocions són perdudes
La meva ànima van silenciant.

Tan sols esperança fugicera
Que en el camí em va acompanyant
És l'alba que conec primera.

Corrent poruc de la foscor el cor
Brilla el somni en la mirada
Tota aquesta llum sincer amor.