Sonet nº17

Un relat de: ThomasTurner1985

L'esperança

Dins de la fosca éssent matinada
Entre sombres del darrers pollancres,
Vola indecisa com papallones,
Freda, desangelada i abandonada,

Juga entre la petita mainada,
Donant giratombs com les fulletes,
Per néixer de sobte en ànimes,
Unis per sempre en l'albada.

L'esperança sempre és sincera,
L'esperança sempre és amable,
Et dirà sempre paraula verdadera,

I no et compararà amb cap altre,
Doncs hi ha vida rere la mirada
I el sentiment és irremplasable.

Comentaris

  • esperança[Ofensiu]
    Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10

    hem de tenir esperança dins els nostres cors

  • incomparable[Ofensiu]
    Kurdank | 08-08-2008 | Valoració: 10

    esperança, el millor sentiment
    totalment incomparable amb els altres

  • esperança visca!!![Ofensiu]
    Dasnia | 08-08-2008 | Valoració: 10

    converteix l'esèrança en un ésser viu i explica perfectament el que fa. Sobretot m'ha agrada't quan dius que l'esperança no jutge a ningú.
    Desitjo que aquestes meravelles que escrius algún dia es fasin extensibles per a tot el món.
    Segueix esxribint noi.

Valoració mitja: 10