Cercador


Llista categories

Sonet nº14 Miran-t'he al despertar

Un relat de: ThomasTurner1985

Miran-t'he al despertar

Em regales pessigolles de llum
amb els ulls que somriures parpellegen
i com humits pètals que em vesteixen
a flor de pell en resta el perfum.

Has gosat mirar a besllum
els meus somnis quan claregen
i dits lleugers dolçament els besen
sense engabiar-los en cap breu resum.

La pell nua lentament s'ha vestit
de carícies i melodies secretes
on l'ombra del temps ha florit.

Només dins d'aquesta mirada
veig el reflex nítid del què sóc
amb l'ànima lliurement despullada.

Comentaris

Afegir comentari
  • guau[Ofensiu]
    Kurdank | 08-08-2008 | Valoració: 10

    Sencillament preciós i meravellós.
    sobretot quan diu: la pell nua es vesteix lentament.

  • magnífic[Ofensiu]
    Dasnia | 08-08-2008 | Valoració: 10

    Quina bellesa de paraules (segur que no estas enamorat/da) a més a més és una bona idea. Mirar-t'he al despertar quina originalitat i romanticisme. Sobretot m'ha agrada't quan dius: Només dins d'aquesta mirada
    veig el reflex nítid del què sóc. És d'una maduresa excepcional.

    Si escrius tant s'em acabará la tinta.

    ADÉU

l´Autor

ThomasTurner1985

67 Relats

144 Comentaris

47032 Lectures

Valoració de l'autor: 7.77

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >