Sonet nº13

Tot és, tot, el que de mi es genera,
la vida i la mort, el dolor i la promesa.
S'espera fer mons de subtilesa
peró és l'amor qui em fa moure.

Tot és a casa meva en pau i repòs;
tinc mestre, tinc temps, aleshores
entraré en el seu món com espòs
seguint-la subtilment a oscures.

El bon concell no falta, ni el futur
que durá la barca de la meva sang
enllá del lloc que avui vol i recerca.

Amor, amor sens tu no sóc ningú
amiga del meu ésser que fa tant
de temps que et desitja sens resposta.