Cercador
Sonet nº12 L'edat del fred
Un relat de: ThomasTurner1985- Compartir:
L'edat del fred
El cor resulta abraçat per la gelor
Muller fidel que congela paraules
Els batecs flaires fredes i perdudes
Ara la llum és fita plena de por.
Cada bes ganivet de profund dolor
La cara del diable en les finestres
Expectant I els seus cínics somriures
L'estança buida amb silenciosa clamor.
La pell vestida de seda i cremor
Les pases queden sens remei mortes
En el sender d'aquell record d'amor.
Ens els murmurs s'amaga la foscor
I en cada racó extraviades mirades
Dic adéu en pau amb mi sense cap rencor.
Que quedaren escrites sens rencor.
Comentaris
-
dona freda[Ofensiu]Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10
la dona que és freda i no regala el seu amor en el seu marit i aquest es troba fred cada cop més i cau en la gelor de l'hivern sense amor.
-
cor fred[Ofensiu]Kurdank | 08-08-2008 | Valoració: 10
fred es troba el cor sens la'mor que tan necessita, sens el bes que tan anhela. Es tot gebre si no té sentiment.
-
quan l'amor falla[Ofensiu]Dasnia | 08-08-2008 | Valoració: 10
quan l'amor falla arriba el fred i el cor es congela, els sentiments són gel fet miques.
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49