Cercador


Llista categories

Sonet nº11

Un relat de: ThomasTurner1985

Una moneda per el cel rodant
I no se sap on per fi s'aturarà
És la sort feixuga que em portarà
Les seves dues cares van brillant.

En elles la mirada fixada
Intentant deduir com caurà
I quin rostre fred ens mostrarà
Ella senyalarà el camí de la vida.

Sobre la mà inocent ha caigut
Al vol amb un reflex la he atrapa't
La seva magia a la fi m'ha vençut.

No sé si ara viuré perdut
Ja que la moneda he llançat
Un etern interrogant he viscut.

Comentaris

Afegir comentari
  • monedes de la fortuna[Ofensiu]
    Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10

    una moneda pel cel rodant i nosaltres minúsculs la mire'm fins a esperar a veure on caurà

  • fortuna[Ofensiu]
    Kurdank | 17-08-2008 | Valoració: 10

    qui sap sobre quina cara caurà la moneda...

  • fortuna[Ofensiu]
    Dasnia | 08-08-2008 | Valoració: 10

    clarament una joc amb la fortuna aquesta vida

Valoració mitja: 10

l´Autor

ThomasTurner1985

67 Relats

144 Comentaris

47027 Lectures

Valoració de l'autor: 7.77

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >