Sonet "LA GARZA"

L'he llegit a poc apoc en veu alta com a mi m'agrada... una poesia magnífica, i és curios com coses que per altre gent són insignificants et poden dur tants records i potser fins hi tot dolor...

Tonar-te a donar les gràcies per el teu comentari i per deixar-me aquest enllaç.
em fa sentir més acompanyada en la pena...

La poesia i l'escriptura, per mi és evocar sentiments a vegades alegrea a vegades tristos
però sempre s'ha de transmetre alguna cosa, amb el teu poema transmets el dolor, l'anyorança i l'impotència... però a la vegada com el record del teu germà viu amb tu... i tal vegada amb nosaltres al llegir el poema.

Una abraçada de la Fada que aquets dies estar una mica trista.

Escriure un sonet, com et podrien dir molts autors i lectors de poesia, no és un projecte gaire senzill:
no queda a l'abast de qualsevol, per molt que conegui l'estructura, aixecar-la maó a maó, és a dir, mot a mot, creant angles i corbes, és a dir, versos i estrofes, que permetin l'harmonia entre forma i sentit, que guardin l'equilibri entre els materials bàsics i l'aparença definitiva.

Tu, poetessa que et fas en cada poema, ho has aconseguit!

T'envio volant una abraçada llaaaaarga, que fa dies que et buscava
Unaquimera

... -i de bon tros!!!- escriure un sonet que 'enganxar' un vídeo.


Bo, el sonet!

Però és molt bell. No és fàcil endinsar-se en el camí dels sonets. I tu te n'has sortit molt bé
Perquè tens una sensibilitat encomanadissa. Quina sort que tenim els que t'estimem...!

Un sonet que m'ha donat ales. Gràcies.
I també agraeixo el teu comentari al meu relat de la MUNTANYA....

Jo també l'he hagut de tornar a llegir. I el sonet que en principi m'ha semblat trist i desconsolat, després l'he captat ple de força i vida. La imatge de la garça, altiva, que desperta el teu cor ferit, m'ha agradat molt. Els tres darrers versos obren un camí d'esperança.

M'agrada que t'agrade el meu humil intent de poema... i encara més q l'hages llegit, opinat i t'haja fet sentir bé... tot un afalagament ^^

Aquest teu és ple d'una melangia rítmica contagiosa, espere continuar llegint-te per ací. MOlt de gust!

Besets,

Amira

és dels que s'ha de llegir a poc a poc per a allargar el plaer de la lectura.
Trist però entranyable. Et felicito, Núria.