Sonet IX

Un relat de: pseudo

Regant amb petons les arrels encara tendres,
t'abrigo de l'hivern més fred amb el meu cos,
mentres les meves mans de llum ténua impregnen
els teus primers brots que van prenent color.

Recollint el fruït del suau cabell de fulles
mentre els meus dits queden humits del teu nèctar,
enmarco en el meu cor la teva figura
vestida amb elegància per tímids pètals.

Destil·lant la teva pell amb tendres carícies,
la dolçor del teu aroma va impregnant l'aire,
a l'hora que petites gotes t'embarnicen.

Bevent de l'esplendoròs licor dels teus llavis,
la meva llengüa embriagada m'alimenta
assaborint l'essència més pura i bella.

Comentaris

  • Taller d'escriptura Ronda 1[Ofensiu]
    pivotatomic | 01-02-2007

    Amb una mica de retard, intento comentar aquest text

    Aviam, primer de tot em disculpo perquè, sincerament, em sento força incapaç de fer-te un comentari a l'alçada del que s'espera d'una iniciativa com aquesta. De fet, de cara a futures rondes, jo suggeriria que elements com jo, desprovistos de sensibilitat i ganes de llegir entre línees, fossim confinats a grups on només hi hagués prosa. Més que res, de cara a no haver de fer el ridícul com jo faré ara, intentant comentar-te.

    Intentem-ho doncs.

    Sense entendre de poesia ni saber com es fa i només amb la sensació que m'ha donat llegir-la amb veu alta vàries vegades, et diré que les dues primeres estrofes em semblen molt millors que les dues següents.

    Per què?

    Doncs, sobretot, per la musicalitat que tenen al llegir-les. Per la fluidesa i la facilitat amb la que una paraula segueix a l'anterior i que, suposo, és part important del que buscaria un sonet clàssic.

    Aquesta fluidesa, en canvi, es perd totalment en els les dues darreres estrofes, on, a més, hi ha frases un pel rimbombants, com "Esplendorós licor dels teus llavis" o "Essencia més pura i bella", que, i és una opinió totalment subectiva, em semblen un tant decimonóniques.

    Llegit en veu alta, doncs, el poema comença molt bé. Proporciona plaer a les oïdes. Però aquesta sensació es perd en les estrofes 3 i 4 i la sensació final és d'obra no del tot reeixida.

    I poc més et puc dir, de veritat. De fet, crec que el que t'he dit val ben poc. Jo no en sé de llegir poesia. Mai m'ha agradat i cada cop que ho intento descobreixo que no hi estic fet. Jo, en la literatura, busco altres coses (històries, més que no pas sentiments) i no hi ha res a fer. De fet, tampoc m'agraden prosistes del calibre de Borges, Cortazar o Faulkner, i tampoc m'hi esforço en llegir-los.

    Sento haver estat tan poc útil, company!

  • gypsy | 22-12-2006

    crec que sí, l'he entés el segon quartet, els teus dits humits que són dins de la teva amant!, ah és clar: nèctar. Sí, és molt sexual i eròtic, vist així.

    Perdona, ho he copsat després!

  • Taller d'escriptura. Ronda 1[Ofensiu]
    gypsy | 22-12-2006

    Hola, pseudo.
    Em sembla un poema globalment ben fet i musical.
    El primer quartet és el que trobo més perfecte, a mi em remet a dos amants que es troben i s'alliberen a llurs passions. Crec que és molt harmònic.

    El segon quartet no l'he entès el significat, degut a que no sé a què es refereix la paraula nèctar. De forma subjectiva, jo trauria "del seu nèctar" i m'agrada més com sona (tot i que jo tinc molta tendència a retallar, massa, és un defecte).

    El primer tercet m'agrada molt, s'entén perfecte, crec. Del joc de la passió, n'esdevenen les conseqüències, arrel de les carícies, l'aroma i els gotims de suor, suposo. El trobo maco, harmònic tot ell.

    El segon tercet a nivell de fons, per a mi té una contradicció, crec que la passió que destil.len els dos primers versos del tercet, no lliguen amb els adjectius:"pura i bella" finals. Parles de la llengua embriagada, jo crec que l'essència per assaborir ha de ser més sexual i menys pura (contingut). Aquest tercet a nivell formal el trobo harmònic i delicat.

    Globalment, a mi com a lectora el poema em suggereix una passió de dos amants continguda i delicada, crec que això és un dels punts forts.
    Doncs sovint explicitar el tema sexual o sensual pot arribar a ser barroer.

    i els peròs, els que t'he comentat i el segon quartet l'he trobat un pel confús, no l'he entès, segurament és culpa meva. Ja m'ho explicaràs quan puguis.

    M'ha agradat, pseudo. No acostumo a passar el bisturí que pot anar molt errat doncs la manera com sentim i veiem la poesia és diferent per a tots.
    Espero que et serveixi de quelcom.

    petons.

    gypsy

  • Taller d'escriptura. Ronda I 2on comentari[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 19-12-2006

    Estructura i contingut

    Crec que el sonet, té primer dos quartets i desprès dos tercets, així que suposo que l'estructura externa es deu a la fòrmula poètica usada.

    Jo em referia a que les dues primeres estrofes, els quartets són més visuals, més imatges i els dos segons semblem més estructurats com si ens parlesis més dels sentits, dels sentiments.

    L'última imatge, quan beus l'essència de l'altre persona i això es culmina amb la bellesa i la dolçor em sembla el moment de punt i final, en que s'acaba la relació, jo he interpretat de final, de pèrdua, o potser mort. Però potser m'equivocat.

    Literariament

    A nivell literari, jo trobo que les imatges com t'he dit son massa empalagoses, i a mi m'agrada que un relat o un poema m'incideixi em faci pensar. Aquest poema el trobo maco com una postal de nadal. És molt maco el poema, es agradable, però no em convida a pensar més enllà, no sé com explicar-lo. Potser no cal millorar-lo, si la teva intenció era crear unes imatges belles i armonioses, simplement, es que no és el que jo espero quan llegeixo. En canvi si la teva idea no era només quedar-te en aquest punt, potser cal llavors que donis un tomb més contundent, més incisiu, als sentiments que vols representar en aquest poema.

    Bufffff, que difícil. El teu taller és una idea excel.lent, però en el cas de la poesia a mi s'hem fa molt i molt difícil fer un bon comentari. Hem sap greu no saber-ho fer millor.

  • Taller d'escriptura. Ronda I [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 19-12-2006 | Valoració: 8

    Com que ets el promotor de l'idea que em sembla fantàstica et faig el primer comentari de la meva ronda. De totes maneres vull deixar clar que abans de fer comentaris de poesia, es que no en se gaire, així que lamento si els meus comentaris no son prou complets. Gràcies per tot.

    Estructura i contingut
    Imatges clares entre el temps, els colors i les plantes que formen un duet entre el cos, el amor i la natura.

    Cada parràgraf del poema estructurat de forma mimética i compensada amb imatges similars que fan avançar en l'argument d'amor de la història que mostra

    L'estructura va avançant plàcidament fins al moment en que es fa un gir en l'estructura del poema per mostrar-nos el final del poema, en el qual el canvi d'estructura també implica un canvi en el fil argumental, que no acabo de veure com encaixa. Sembla que el amor i la companyia que els dos comparteixen de sobte es perd i apareix la pèrdua, la mort, la desaparició.

    L'estructura em sembla equilibrada, i el canvi o gir del final em sembla ben trobat encara que a nivell argumental no acabo de trobar el punt en que pivota aquest canvi.

    Les imatges son plàcides, i ben trobades, equilibrades i potser un pel massa dolces.

    Part literaria

    Jo no entenc de poesia, però aquest poema m'agrada bastant, el trobo bonic, però no m'ha impactat no l'he acabat de trobar el punt àlgid on un poema ha d'incidir, pel sentiment o per les imatges, o per la metàfora o forma de pensament que proposen, no sé, hi ha quel com que em falta.

  • Taller d'escriptura: Primera ronda.[Ofensiu]
    qwark | 17-12-2006

    Com vaig avisar, tinc poca idea de poesia, així que comentaré una mica my way.

    El poema és de temàtica amorosa i tendència lleugerament eròtica. Es centra en la imatge d'un arbre que representa la persona estimada i, a partir d'aquí, va fent comparacions.

    La mètrica va una mica per lliure, sense respectar els cànons estàndards del sonet (decasíl·labs?). Això es pot entendre com que l'autor deixa en segon pla la forma i es centra en el contingut, en les metàfores, en les imatges visuals. Per exemple, vol dir que tries les paraules pel seu significat i no per la seva conveniència mètrica o sonora. Aquí vindria la meva primera crítica: el verb impregnar surt dos cops i, si no hi ha un motiu estètic que justifiqui la repetició, sembla que mostris una mancança de recursos lèxics. Hi ha sinònims com amarar o altres verbs que també podrien fer una substitució digna: difondre, saturar, escampar-se, etc.

    En la primera estrofa hi veig un equívoc. Malgrat que m'ha semblat que la comparació de l'arbre era amb la persona estimada, també sembla que pugui ser amb l'amor que neix. Aquest equívoc el considero enriquidor si es pot mantenir fins al final però crec que distreu si tan sols és circumstancial.

    En la segona estrofa em perdo una mica. "Recollint el fruït del suau cabell de fulles". Barreges tres conceptes com qui no vol la cosa. Un arbre té fruits i fulles (que diria que mai són el mateix). Pots considerar que les fulles són el fruit desitjat (per exemple en la morera o el llorer serien desitjables) però després apareix el nèctar, que jo associaria més aviat al fruit. Després, en l'altre pla, els cabells serien les fulles i el nèctar entenc que fa referència a la humitat del sexe femení. Els dos versos següents els trobo força macos, encara que hi ha una desconnexió amb els dos primers.

    De la tercera estrofa, entenc que la imatge és que l'escalfor provoca la destil·lació de la pell (és a dir, s'evapora i, no sé si ho volies dir així però també hauria d'acabar condensant). El tercer vers el trobo desencertat. El segon està bé, perquè l'evaporació omple d'essència d'ella l'aire. Però en el tercer aquest connector "a l'hora (alhora)" sembla que la condensació sobre la pell d'aquesta essència no sigui conseqüència de la destil·lació i que el vernís vingui d'una altra banda (si ja ho tenies explicat, no cal buscar-li un origen misteriós, no?).

    Arribem a la quarta estrofa. Jo elidiria el "de": bevent l'esplendorós licor.... Després, "Esplendorós" em suggereix el sentit de la vista i tu ho apliques al del gust. És correcte tècnicament i a més, "esplendorós" és una paraula que omple molt. M'agrada el concepte d'embriaguesa (relacionat amb "licor") tot i que la llengua la veig una mica incoherent amb "alimentar". Quan menges un entrepà no dius "la meva boca m'alimenta d'un gust sublim". L'últim vers queda prou bé. Jo ho deixaria així:

    la meva llengua embriagada es delecta
    assaborint l'essència més pura i bella


    Bé, aquest ha estat el meu primer intent d'analitzar seriosament una poesia. Suposo que el proper cop sortirà millor.

  • Empalagós (sense connotacions negatives)[Ofensiu]
    angie | 04-10-2006

    Has aconseguit transmetre aquesta densitat de sentiments que suposo pretenies...
    T'ha sortit un bon sonet, encara que el final no m'ha acabat d'agradar, m'ha caigut una mica de ritme en quant a les imatges (molt subjectiu).
    En conjunt, bo!. Destaco els versos centrals :

    "Recollint el fruït del suau cabell de fulles
    mentre els meus dits queden humits del teu nèctar,
    enmarco en el meu cor la teva figura
    vestida amb elegància per tímids pètals.

    Imatges brutals i plenes d'erotisme...

    Destil·lant la teva pell amb tendres carícies,
    la dolçor del teu aroma va impregnant l'aire,
    a l'hora que petites gotes t'embarnicen."

    Quina manera més delicada de descriure la suor damunt la pell...

    Bé, paro perquè en treuria milers de subversos de cadascun dels teus... m'agrada partir de poemes que llegeixo per confeccionar-ne d'altres de nous...una altra "pueta" mania de les meves...

    petons

    angie

  • Bravo!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 26-09-2006 | Valoració: 9

    gràcies pel teu generós comentari, pseudo...

    molt gust en conèxer-te.

    escrius de p. mare, que dieu vosaltres, els joves. A mi no em quedaria "correcte" (ha,ha, ha...)

    Que bonic i que ben expressat. Ets un krac. Arribaràs MOLT lluny, t'ho dic jo que tinc un poc de bruixeta (bona!)

    llegeix MOLTA poesia bona i no paris MAI d'esciure. Tens una mina dins teu i cal començar, ja ho estàs fent, pic i pala, a treure'n el tresor.

    per a MOOOOOOLTS anys!!

  • Mmmmm...[Ofensiu]
    eqhes | 17-08-2006 | Valoració: 9

    MOLT bonic!

    Si tothom assaborís com tu "l'essència més pura i bella" no hi hauria tants mals de cap... ;).

    Penso que se't dona molt bé la poesia; felicitats!


    Records,
    Eqhes

  • Un altre poema[Ofensiu]
    Gorwilya | 17-08-2006 | Valoració: 10

    Veig que ara t'has posat bastant de ple amb la poesia (sobretot amb els sonets) i que has abandonat els relats.
    Cada cop són més tècniques les poesies, i amb lo poc què hi entenc jo, no sé massa què comentar. I el llenguatge que fas servir cada cop em sorprent més! ;P Continua així, que els poemes que et surten tenen són dignes d'un poeta! ;P

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • un esclat de tendresa...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-08-2006

    Trenques la rima del sonet, però crec que la composició poètica que en neix és preciosa.
    Deixa un regust dolcíssim i delicat...
    Personalment m'ha donat la sensació del lliscar suau d'unes fines gotes de pluja acaronant més endins de la pell de les fulles i dels pètals. Tacte i olor de vida que llepa la tendresa d'un amor difícilment descriptible...

    M'ha fet molta gràcia el que dius a la teva biografia sobre la redacció de 6 planes, potser perquè sempre he tingut problemes per resumir i limitar-me a un espai predeterminat. Recordo haver fet treballs que gairebé tenien més pàgines que el propi llibre llegit.
    Els pensaments s'escapaven afilerats en forma de paraules i no els podia parar.
    Justament avui estava pensant que els meus poemes són molt llargs, però no sóc capaç d'escurçar-los sense prendre'ls una part del que volen dir.
    Només sé on aturar-me escrivint sonets, haikus, tankes. Peró llavors gairebé mai en puc fer un de sol...
    En fi, que el meu no és la brevetat, encara que admiro de tot cor els que són capaços de dir molt en poques línies. Potser algun dia jo també en seré capaç...

    No sé si m'equivoco, però crec que gaudeixes igualment escrivint prosa i poesia, i que estimes la màgia dels significats que agafen les paraules.

    Gràcies per llegir-me; una abraçada i fins ben aviat!





  • Llibre | 02-08-2006

    És un poema que se t'endú. Vull dir que és d'aquelles lectures que et demanen, un cop arribats al final, que tornis a l'inici per assaborir cada mot, cada paraula, cada imatge... cada sentiment que destil·la a través dels versos.

    L'ús del gerundi (regant, recollint, destil·lant, bevent, assaborint) trobo que està força aconseguit. Per una banda li dónes un ritme pausat, que és, crec jo, el que demana aquesta creació poètica. Però per altra banda li atorgues també, al meu entendre, un matís de realitat. Perquè sembla que aquestes accions que se'ns mostren s'estiguin acomplint, realitzant, a mesura que llegim.

    Ben trobat.

    LLIBRE

  • Caram![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 01-08-2006 | Valoració: 10

    Bé, potser no és un sonet en tota regla però crec que és un bon poema, una molt bona imatge que has creat i has descrit molt bé. Sí, m'ha agradat! Només t'he de dir: compte! hi ha alguna petita falta que... aix! jejeje

    Petons!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de pseudo

pseudo

48 Relats

256 Comentaris

81269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
Vaig néixer el 22-10-1984 a Barcelona, tot i que des dels 4 anys visc a Girona.

Doctor en tecnologia.

Al setembre del 2006, vaig tenir la sort de publicar el meu primer llibre: 'Primeres Poesies', amb l'editorial Emboscall, algunes de les quals es poden trobar en aquesta plana (Ulls d'infant per sant Jordi, Mirada en Flama, Sonets XIX i IX, Flor de Tardor). El llibre es pot trobar a les principals llibreries gironines i en algunes de Barcelona, també mitjançant les webs totllibres ,
Llibreria Ona
i
Casa del Libro


Al setembre de 2007, he vist publicat el meu segon llibre, també amb l'editorial Emboscall, sota el títol Escrivint entre deliris el qual conté alguns relats que podeu trobar en aquest web, encara que els hi ha calgut una bona repassada.

Torno a voltar per aquestes planes després d'una temporada d'abstinència...


Per qualsevol dubte: albert.trias@gmail.com