Cercador
Sonet 35 El meu cor trist
Un relat de: ThomasTurner1985El meu cor trist no para de plorar
Seves llágrimes moren perdudes
Milers de mirades trencades
Però ser que tu em podràs curar.
Amb teves tendres mans m'abraçaràs
I em tornaràs a insuflar vida
Com insulina força retrobada
En el teu racó secret m'acolliràs.
Tu em tornes la il·lusió robada
Procures per fer dolç el meu camí
La lluna cantant enamorada.
La passió ja no esta perduda
Units estem en un mateix destí
Avui la foscor morirà callada.
Comentaris
-
He vingut[Ofensiu]Leela | 22-08-2008
encuriosida a llegir-te gràcies a l'avalantxa de poemes que has presentat al repte poètic.
Veig que fas molts sonets, molt bé!
De totes maneres et dic el que et comentava al fòrum. Tot i que segurament jo no sóc la persona més indicada perquè també faig faltes d'ortografia, jo de tu utilitzaria alguna mena de corrector en el processador de textos. Per exemple, en aquest poema en concret:
'llàgrimes', al quart vers 'però sé', 'la passió ja no està perduda'.
No t'ho prenguis a mal, només t'ho dic perquè els teus sonets encara guanyin més.
Una abraçada,
Leela
-
cor trsit[Ofensiu]Neron | 22-08-2008 | Valoració: 10
emotiva poesia
em compadeixo d'aquest cor tan trist
espero que no sigui el teu
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49