Sonet 35 El meu cor trist

Un relat de: ThomasTurner1985

El meu cor trist no para de plorar
Seves llágrimes moren perdudes
Milers de mirades trencades
Però ser que tu em podràs curar.

Amb teves tendres mans m'abraçaràs
I em tornaràs a insuflar vida
Com insulina força retrobada
En el teu racó secret m'acolliràs.

Tu em tornes la il·lusió robada
Procures per fer dolç el meu camí
La lluna cantant enamorada.

La passió ja no esta perduda
Units estem en un mateix destí
Avui la foscor morirà callada.

Comentaris

  • He vingut[Ofensiu]
    Leela | 22-08-2008

    encuriosida a llegir-te gràcies a l'avalantxa de poemes que has presentat al repte poètic.

    Veig que fas molts sonets, molt bé!

    De totes maneres et dic el que et comentava al fòrum. Tot i que segurament jo no sóc la persona més indicada perquè també faig faltes d'ortografia, jo de tu utilitzaria alguna mena de corrector en el processador de textos. Per exemple, en aquest poema en concret:
    'llàgrimes', al quart vers 'però sé', 'la passió ja no està perduda'.
    No t'ho prenguis a mal, només t'ho dic perquè els teus sonets encara guanyin més.

    Una abraçada,

    Leela

  • cor trsit[Ofensiu]
    Neron | 22-08-2008 | Valoració: 10

    emotiva poesia

    em compadeixo d'aquest cor tan trist
    espero que no sigui el teu