Sonata d’hivern

Un relat de: rautortor
 photo 3b575f54-2254-4021-9b1b-34b6e33b45ed_zpsmuyhbjtd.jpg


Balbes, les mans, la veu rere la bufanda,
camino pels records que la boira em retorna;
boira i sol rotund en la distància,
il·lusions de solstici, temps de melangia.

La ment rellisca per la bellesa del gebre
gestat en la llarga intimitat de la nit crua;
fred i calfreds que es desafien cos a cos
entre la tebior vernal de les flassades.

El fum em porta al foc, xemeneia avall
fins al dolç caliu on nasqueren les rondalles;
gegants de gel i neu, històries d’amagat,
cançons perdudes, nadales de vi ranci.

Tot d’una el dia creix, la nit ja minva,
preludi fèrtil, promesa d’un nou any;
qui tem les llàgrimes d’un sol novell,
qui no somriu, malgrat tant de rigor?


Comentaris

  • Fa Ndal![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 20-12-2016 | Valoració: 10


    Enguany, ara com ara, no sembla pas que siguem a Nadal. Tot ho trobo somort, letàrgic. Si no fos per les llumetes que guarneixen carrers i aparadors jo diria que és un mes com qualsevol altre. Però vet aquí que llegint aquesta exquisidesa de poema teu m'has fet sentir-lo, això si, tal com, era fa vint anys enrere. Amb caliu, amb aquell vi ranci que no podia faltar mai a taula la nit de Nadal. Sóc fredolic de mena. Llavors la gebrada era més habitual. Recordo quan collíem els clavells les mans et quedaven balbes sota la goma dels guants. Moltes vegades portaven una galleda de ferro plena de brases per a així escalfar-nos quan arribàvem al cap del solc. És un poema molt elegant, tant pel vocabulari que fas servir com per la manera com està estructurat. És un musical i fa Nadal!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

112 Relats

360 Comentaris

51584 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.