Cercador
Sonata d’hivern
Un relat de: rautortorBalbes, les mans, la veu rere la bufanda,
camino pels records que la boira em retorna;
boira i sol rotund en la distància,
il·lusions de solstici, temps de melangia.
La ment rellisca per la bellesa del gebre
gestat en la llarga intimitat de la nit crua;
fred i calfreds que es desafien cos a cos
entre la tebior vernal de les flassades.
El fum em porta al foc, xemeneia avall
fins al dolç caliu on nasqueren les rondalles;
gegants de gel i neu, històries d’amagat,
cançons perdudes, nadales de vi ranci.
Tot d’una el dia creix, la nit ja minva,
preludi fèrtil, promesa d’un nou any;
qui tem les llàgrimes d’un sol novell,
qui no somriu, malgrat tant de rigor?
Comentaris
-
Fa Ndal![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-12-2016 | Valoració: 10
Enguany, ara com ara, no sembla pas que siguem a Nadal. Tot ho trobo somort, letàrgic. Si no fos per les llumetes que guarneixen carrers i aparadors jo diria que és un mes com qualsevol altre. Però vet aquí que llegint aquesta exquisidesa de poema teu m'has fet sentir-lo, això si, tal com, era fa vint anys enrere. Amb caliu, amb aquell vi ranci que no podia faltar mai a taula la nit de Nadal. Sóc fredolic de mena. Llavors la gebrada era més habitual. Recordo quan collíem els clavells les mans et quedaven balbes sota la goma dels guants. Moltes vegades portaven una galleda de ferro plena de brases per a així escalfar-nos quan arribàvem al cap del solc. És un poema molt elegant, tant pel vocabulari que fas servir com per la manera com està estructurat. És un musical i fa Nadal!
l´Autor
222 Relats
757 Comentaris
138599 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma
- Encara