SON

Un relat de: Ness
SON

Gavines de veu esquerdada
gemeguen prop del riu
quan els fanals s’apaguen
però encara no és prou clar
per obrir els ulls.

Sorolls massa estridents
enmig de la calma
ensopida per l’últim son
que esfondra l’alba.

Remor que fa evident
que la nit s’ha esvaït
i el dia, malgrat el confinament,
no permet excuses.

Comentaris

  • Poema fantàstic[Ofensiu]
    Ningú | 19-05-2020 | Valoració: 9

    M'encanta com descrius els imatges, sons, el lloc...un pot imaginar-se allà mateix.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ness

Ness

17 Relats

57 Comentaris

3132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!