Són records

Matins de tardor
passejant per carrers anònims.
Amb un plànol a les manes
em sento perdut.

No se on estic.

El vent s'enduu les fulles;
i els arbres del passeig resten pelats.
Ja esperen la neu del període hivernal.

Sec abatut
en un banc de fusta vella.
Allà m'he descuidat
el feixuc equipatge de la nostàlgia.

Vell amor que sembla oblidat
ha fugit ben enllà,
acompanyant les fulles caigudes
dels plàtans de la ciutat.

Marxen els records
amb les ventades de tardor.
Tracen un camí de retorn:
"només" són records!