Son d'estiu

Un relat de: sekioz
Cada nit damunt meu llit buit
la lluna vessa son llum blanc,
bessant suau ma front serena
per adormirme més prop d'ella.


Sobre aquest árid sòl,
sota aqueix agrest sol,
on sona aquell mussol:
«sóc sol, sóc sol, sóc sol...».


Ho sents? «Catacroc croc-croc».
La granota? No, mon cor.
A cap cap hi cap pas:
això no pot ser bo.


«Però, ben mirat,
sí que n'és, el bals
que ara vull ballar»
la teula maulà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sekioz

sekioz

6 Relats

3 Comentaris

553 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
https://prosa-msc.blogspot.com/p/mapa-web_07.html