Son d'estiu

Cada nit damunt meu llit buit
la lluna vessa son llum blanc,
bessant suau ma front serena
per adormirme més prop d'ella.


Sobre aquest árid sòl,
sota aqueix agrest sol,
on sona aquell mussol:
«sóc sol, sóc sol, sóc sol...».


Ho sents? «Catacroc croc-croc».
La granota? No, mon cor.
A cap cap hi cap pas:
això no pot ser bo.


«Però, ben mirat,
sí que n'és, el bals
que ara vull ballar»
la teula maulà.