Somrius

Un relat de: Thyst

No sé què t'he dit però somrius.

T'apareix aquell clotet tan difícil de veure i abaixes els ulls,
el teu rostre per fi es relaxa quan et sorprenc.

I jo memoritzo cada segon del teu somriure efímer.
del de debò, del que em descobreix un altre tu i un ullal trapella que s'escapa de la presó dels teus llavis.
Quan segueixes parlant no ets el mateix, i els teus ulls són més clars, i ja no ets tan lluny.

Aquesta nit quan et miris al mirall no busquis, no trobaràs, el que et falta t'ho he robat jo.
El teu somriure me l'he guardat al cor per posar-te'l cada dia.

Comentaris

  • Somric[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-10-2007 | Valoració: 10

    Un relat breu i delicat, dolç i deliciós!
    Sense necessitar massa paraules, has descrit un moment d'intimitat total i has compartit un món sencer d'amor.

    Somric.
    M'ha agradat molt aquesta lectura, i com que veig que en tens més obres, tornaré a passar per aquí...
    però ara mateix t'envio una abraçada per a celebrar la descoberta,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Thyst

Thyst

34 Relats

80 Comentaris

39019 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Res, us llegeixo i m'encanteu.
Gràcies pels vostres comentaris, m'animen molt a seguir intentant-ho.

Nascuda a Barcelona fa 19 anys, em considero de l'Empordà i d'aquella tramuntana. Només faig que viure, i prou.