Somriures

Un relat de: eSfInx

Somriures sincers, màgics, tendres, senzills.
Somriures de colors que esdevenen arcs de Sant Martí.
Somriures eterns que s'enduen tristors i guarden secrets.
Nous mons s'obren com nits de primavera
i sospirs de fantasia t'impregnen de petites gotes de vida.

Vull pintar somriures amb gust de mel
i sentir com la rosada em cobreix el cos nu.
Caminaré per laberints de cristall
i deixaré que el vent m'acariciï el rostre
i ompliré cada pas de paraules.

Seguiré el fil de la meva vida
i escriuré versos amb somriures.
M'endinsaré en un somni de dolces melodies
i desafiaré el destí respirant guspires de poesia.
Escoltaré de nou els sorolls de la vida.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de eSfInx

eSfInx

16 Relats

19 Comentaris

15121 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
"L'anomenat romanticisme d'un paratge és un sentiment callat del sublim sota la forma del passat o, el que n'és el mateix, de solitud, absència i comiat"

J.M.V. Goethe, 'Màximes i reflexions'




cespuglio_7@hotmail.com