Somriures

Un relat de: laieta

Avui tinc moltes ganes de somriure. Què ho farà que estic així? Potser és que acabo de sentir la cançó de Noa " beautiful that way". I és que té raó!! Hem de riure encara que no en tinguem cap motiu. I és que estem precioses les dones quan fem rialles, perquè ho oblidem tant sovint? Si ens fixem bé hi ha un munt de motius i situacions que ens poden fer arrencar un somriure. Recordeu que avui és divendres? Que s'apropa un cap de setmana que pot ser fantàstic si el sabem aprofitar? Jo he de fer canvi d'armaris. He de desar la roba d'hivern de les petitones i somric només d'imaginar-les traient la robeta que deso a les capses. Primer un grunyit, nenes ja n'hi ha prou que tinc feina. Elles continuaran, tot provocant-me. Intentaré posar-me seria i fer veure que no les veig. Això les enrabiarà i començaran a embalar-se de debò. I acabarem fent una batalla campal, perquè les matxacaré a pessigolles, serà una tortura deliciosa. I al final, acabarem fent la feina en cadena. Perquè sabran que si no m'ajuden hi haurà una altra dosi de pessigolles. I començaré a cantar cançons equivocant-me de la lletra i em corregiran. És que mama no saps cantar! Mira, ja canto jo. Desafinant d'aquella manera que només ho sap fer la meva nena gran, però tota convençuda de que va per a soprano... la petita se la mirarà com si tingués al davant una moneta de fira i llavors seré jo la que tindrà un atac de riure... i tornarà a començar el xou. Quan per fi els calaixos estiguin plens de roba de màniga curta, quan ja s'hagin intentat emprovar els vestits nous, quan la gran li hagi intentat posar pel cap uns pantalons a la petita, llavors serà quan sortirem al jardí i farem un gelat. Les tres juntes, inseparables, com sempre.
Petits moments, que podrien ser intranscendents però que hem d'aprendre a aprofitar-los al màxim. Perquè si, perquè hem de somriure, que ja en tenim prous de moments dolents...

Comentaris

  • Sí senyora,[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-04-2009 | Valoració: 10

    estic amb tu hem de somriure i tirar endavant, ja tenim pous moments doloents. El teu relat m'ha fet somriure i per això et dic, felicitats! he arribat fins aquí a través de l'editora destaca i no m'en pendeixo gens ni mica. Una bona troballa. Espero que segueixis publicant!

  • laieta[Ofensiu]
    Nina Abril | 20-06-2007

    Un dia hauríem de fer canvi. Jo et deixo els meus 2 xurrumbels i tu les teves 2 nines. Això sí, amaga totes les pilotes que tinguis a casa, que el petit és expert en creure que a falta de porteries els gols consisteixen en fer caure les coses dels prestatges. jajajaja


    Gemma

  • Els teus relats em recorden[Ofensiu]
    Lèvingir | 27-05-2007

    a aquells petits pobles on els veins es coneixen tots i hi ha una tranquil.litat que s'escampa per tots els racons de les cases, i del benestar dels seus vilatans.

    Deixen anar vides per sobre de la monotonia.

    Lèvingir

  • i tant, quanta rao tens [Ofensiu]
    Angel Negre | 22-05-2007

    Primer perquè les dones (i les homes també) esteu molt mes maques amb un somriure a la boca, que no pas amb una ganya.
    Això em recorda amb una noia que va dir-me, em coneixeràs de seguida, soc la única que sempre somriu. I es veritat.
    Be parlant, d'un altre tema que a la fi es el que ens porta aquí. Bon relat laia, abocat tot de cop, sense contemplacions, si t'agrada, t'agrada i si no tant dona, crec que es aquesta la teva forma d'escriure, aboques damunt el paper allò que en aquell moment et passa pel cap, a mi m'agrada.
    I es veritat ja en tenim prou de moments dolents, com per haver-nos d'imposar-los, segueix així amb la relació amb les filles, aquests moments passen ràpid i desprès creixen i es fan adolescents i això si que n'és de dur.

    Au petonets , d'un lector teu


    gege

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: