Somriure

Un relat de: anna

Gotes de pluja, pell molla, cabell despentinat, lluna plena, somriures eterns...
És deliciós com el subconscient arriba a sentir el que transmet la transcendència d'un somriure, tants significats com emocions pot tenir algú. Saber si és fruit de sinceritat, duresa, sarcasme, tristesa..., o qualsevol cosa. Tots els rictus o, més ben dit, cada contracció de cada múscul que tenim a la cara, donen una informació de l'estat en què està aquella persona. Fa por com tan sols un nervi pot modificar un missatge corporal.
Tot i així, infravalorem el poder i la sensació d'un somriure, molt sovint en fem cas omís pensant, primerament, si ens porta un sentiment sincer o hipòcrita...
Però..., quantes vegades, un dia que estaves moix, algú t'ha somrigut, potser per la cosa més banal del món, i t'has deixat endur pel seu efecte reconfortant i t'han vingut ganes d'abraçar aquell algú deixant de banda les teves preocupacions?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer