Somriure Malèfic

El caràcter de l'home, és el seu destí.
Oportuna frase filosòfica d' Heràclit per determinar el que li va passar a en David en una càlida nit qualsevol de primavera. Havia quedat amb la Mari, per celebrar un sopar romàntic i com que en el pis d'ell no hi havia ningú més, tot estava sent d'allò més íntim, anaven assaborint amb plaer aquell marisc afrodisíac i acompanyant-lo amb converses molt sensuals i picants van arribar a les postres i després foren els cafès amb nata que decidiren anar a prendre'ls al sofà, però ell va tenir la delicadesa i una altra oportuna decisió habitual d'obsequiar-la amb una copa plena de bon whisky.
Ja eren les dotze de la nit i a fora plovia molt, la Mari recolzant-se de en la grandíssima part humana d'ell, va al·legar que el seu pis estaria fred i solitari que ja s'havia fet tard i que es trobava molt a gust allà amb ell i agafant-se com excusa, la viciosa idea que havien comentat moments abans i sabent que aprofitarien el fet de ser amants per gaudir d'uns actes sublims de sexe incivilitzat, va confiar en les esperades reaccions del seu amant,però el que també sabia ella, era la següent resposta sensible i molt atent David quan ella li demanés de quedar-se a dormir, ell previsiblement ho acceptaria.
Físicament s'apropaven molt una altra vegada per continuar amb la seva nit salvatge i desenfrenada que prèviament havien començat feia una estona. Tenien ja els ànims bastant pujats degut a l'efecte del vi i l'alcohol, no obstant, arribà el moment que la noia, va dir que per apaivagar una mica els efectes de l'alcohol, seria oportú "esnifar" unes ratlles de cocaïna. Coneixia també els gustos d'en David, i sabia que ell no faria fàstics a la proposta i que aquest també coneixia els seus i que ella també en voldria. La Mari, ja havia experimentat molt amb ell i en sabia molt de la seva vida podria ser que massa i tot...Coneixements útils pel moment, així que va treure de la seva bossa de mà un petit sobre blanc i obrint-lo, va abocar el contingut a sobre de l'estoig negre de les ulleres, que també havia tret de la seva bossa de mà i amb l'ajuda d'un carnet, va picar i desfer millor la pols, després ho va estirar i modelà una ratlla. Mostrant-li com no en cabia una altra al seu costat optà per una ràpida i eficaç solució: Canviar de superfície per confeccionar-ne una altra per ell i trià el lloc més proper i òptim per fer-ho seria al damunt de la tauleta del sofà.
Tornà a rebuscar dins de la seva bossa de mà i va treure un inhalador metàl·lic molt fi per aspirar la droga i després d'acabar de prendre's la seva dosis preparada al damunt d'aquella nova funda fosca però amb uns solcs marcats, va passar-li el tubet de ferro a ell dient:
- Va noi és el teu torn-, ell, nerviós com un espectador impacient s'encarà davant de la "seva" clenxa i també la va esnifar ràpidament.
El que succeí poca estona més tard, va ser un fet gairebé immediat i en part abominable, perquè una mica després de que ell podés finalitzar amb èxit el gustós plaer nassal, va començar a rajar-li sang d'aquesta part i posant-se més pàl·lid com si s'estigués ofegant, convulsionà amb molta violència, però uns segons abans de morir la darrera cosa que va veure va ser el somriure malèfic de la Mari.