Cercador
Somriure de nin (a un amic)
Un relat de: Dolça- Compartir:
Me dispos, un poc temerosa, a escriure al meu escritor. Sabent que la meva mà no te la teva destresa, ni la meva ment la teva facilitat per transmetre del cap al full aquests sentiments tan profunds que m'inspires. Però crec que ho he d'intentar, m'has dedicat moltes paraules, i cada una d'elles ha quedat gravada a la meva ment d'una manera o altra, i amb afany de compensar-te, intentaré jo adentrar-me en un món que considero teu, i intentaré demostrar-te l'estima que te tenc...
Durant els primers mesos que vam passar junts, somreies amb ilusió, sense cap por, amb ganes de menjar-te el món, menjar-te l'amor, menjar-te la llibertat que ens dona aquesta etapa de nin al cos d'adult... Però els cops van anar arribant i llavors era un somriure trist i ombrívol el que solíen dibuixar els teus llavis, vaig mantenir-me al teu costat i tu vas estar al meu, vam passar époques difícils on pareixía que el sol no tornaría a brillar i que el destí ens havia donat l'espatlla... Poc a poc vas anar recuperant aquelles ganes de viure, aquell somriure encoratgedor que sempre provocava un alliberament en mí, un respir, una màgia que alleugerava el pes que duia a sobre... Em vas fer riure quan no sabía ni com fer-ho, vas escoltar-me quan no sabía ni que dir... i vas seguir al meu costat. Després em vas donar a coneixer un altre somriure, el teu somriure murri i entremaliat, quan vas decidir deixar els problemes enrera i preocupar-te per viure, disposat, tot i així, sempre a estirar la teva mà cap a mí, a agafar-me si estava a punt de caure. Em vas donar molts consells, alguns dels quals vaig ser massa tossuda per acceptar i em van passar factura, però sempre amb la dolçor de qui cuida a una germana petita.
Els teus passos sempre han estat al costats dels meus, la teva mirada serena i profunda sempre m'ha acompanyat, la teva mà, malferida com el teu cor, sempre m'ha semblat suau si s'entrellaçava entre els meu dits... El teu somriure ha canviat, ara torna a ser distint, però sempre, sempre, he sabut veure-hi al fons aquell somriure de nin que et caracteritza, que contrasta amb l'expresió cansada dels teus ulls, aquell somriure candorós i tendre que ha fet que t'obri el meu cor, sense volta enrera, convençuda de per molt de temps que passi, sempre hi serem un per l'altre. Promet no fallar-te, promet escoltar-te, aconsellar-te i protegir-te, promet recolzar-te, subjectar-te i ajudar-te a aixecar... A canvi promet-me no negar-me mai un somriure, te jur, Gerard, que sempre el necessitaré per seguir endevant.
Durant els primers mesos que vam passar junts, somreies amb ilusió, sense cap por, amb ganes de menjar-te el món, menjar-te l'amor, menjar-te la llibertat que ens dona aquesta etapa de nin al cos d'adult... Però els cops van anar arribant i llavors era un somriure trist i ombrívol el que solíen dibuixar els teus llavis, vaig mantenir-me al teu costat i tu vas estar al meu, vam passar époques difícils on pareixía que el sol no tornaría a brillar i que el destí ens havia donat l'espatlla... Poc a poc vas anar recuperant aquelles ganes de viure, aquell somriure encoratgedor que sempre provocava un alliberament en mí, un respir, una màgia que alleugerava el pes que duia a sobre... Em vas fer riure quan no sabía ni com fer-ho, vas escoltar-me quan no sabía ni que dir... i vas seguir al meu costat. Després em vas donar a coneixer un altre somriure, el teu somriure murri i entremaliat, quan vas decidir deixar els problemes enrera i preocupar-te per viure, disposat, tot i així, sempre a estirar la teva mà cap a mí, a agafar-me si estava a punt de caure. Em vas donar molts consells, alguns dels quals vaig ser massa tossuda per acceptar i em van passar factura, però sempre amb la dolçor de qui cuida a una germana petita.
Els teus passos sempre han estat al costats dels meus, la teva mirada serena i profunda sempre m'ha acompanyat, la teva mà, malferida com el teu cor, sempre m'ha semblat suau si s'entrellaçava entre els meu dits... El teu somriure ha canviat, ara torna a ser distint, però sempre, sempre, he sabut veure-hi al fons aquell somriure de nin que et caracteritza, que contrasta amb l'expresió cansada dels teus ulls, aquell somriure candorós i tendre que ha fet que t'obri el meu cor, sense volta enrera, convençuda de per molt de temps que passi, sempre hi serem un per l'altre. Promet no fallar-te, promet escoltar-te, aconsellar-te i protegir-te, promet recolzar-te, subjectar-te i ajudar-te a aixecar... A canvi promet-me no negar-me mai un somriure, te jur, Gerard, que sempre el necessitaré per seguir endevant.
